Un dinosaure que va viure a Morella fa uns 125 milions d’anys ha permés documentar per primera vegada una infecció bacteriana d’origen cutani d’este tipus en estos animals prehistòrics. La troballa correspon a una tíbia de més d’un metre atribuïda a un Iguanodon bernissartensis i ha sigut estudiada per investigadors de la UNED, en col·laboració amb especialistes de l’Hospital General Universitari de Castelló.

El fòssil procedix del jaciment del Mas de la Parreta, un dels enclavaments paleontològics més importants de l’entorn morellà. L’os presentava un engrossiment anòmal que va despertar l’interés dels investigadors, que el van sotmetre a una tomografia axial computada a l’hospital castellonenc. Les imatges tridimensionals van permetre descartar tant una fractura com l’existència d’un tumor i identificar una reacció de l’os davant d’una infecció dels teixits tous.

Segons l’estudi, publicat en la revista científica Royal Society Open Science, la lesió és compatible amb una úlcera cutània avançada d’origen bacterià, probablement polimicrobiana. L’animal va sobreviure prou de temps perquè el seu organisme reaccionara generant nou teixit ossi, encara que la infecció li devia provocar dolor persistent, inflamació i dificultats per a caminar. Es tracta de la primera evidència coneguda d’esta resposta patològica en un dinosaure.

La descoberta torna a posar en relleu l’excepcional riquesa paleontològica de Morella, els jaciments de la qual han proporcionat durant dècades nombrosos fòssils del Cretaci Inferior i espècies noves per a la ciència, entre les quals destaquen Morelladon beltrani i Garumbatitan morellensis.

Precisament per això, l’Ajuntament ha aprofitat la transcendència de la nova investigació per a insistir en una reivindicació pendent: la creació d’un gran museu paleontològic capaç de mostrar la importància dels jaciments morellans. Segons l’alcalde, Bernabé Sangüesa, actualment hi ha més de 8.000 peces de dinosaures emmagatzemades a l’espera que es puguen exposar en unes instal·lacions adequades.

El consistori continua mentrestant els treballs de restauració i conservació dels fòssils, amb 35.000 euros invertits en un any, incloent les ajudes del Pla Restaura de la Generalitat. Sangüesa reclama la implicació de totes les administracions per a fer realitat un museu que permeta aprofitar científicament, culturalment i turísticament un patrimoni que continua oferint descobriments d’abast internacional.