Un dels pasdobles valencians més universals acaba d’entrar de ple en el segle XXI. Nastallat, el projecte musical de l’artista igualadina Laia Rius, ha publicat una nova versió d’Amparito Roca en col·laboració amb la xaranga Tirant Lo Band, en què els metalls festius de tota la vida conviuen amb sintetitzadors, bases electròniques i les atmosferes sonores característiques de la cantant.

La reinterpretació arriba 101 anys després de l’estrena del pasdoble, que va tindre lloc l’11 de setembre de 1925 al teatre El Siglo de Carlet. El seu autor, Jaume Texidor, s’havia instal·lat poc abans a la localitat de la Ribera Alta, on dirigí la Banda Primitiva i desenvolupà una intensa activitat musical. Allí va compondre la peça dedicada a una de les seues alumnes, Amparo Roca, sense poder imaginar que acabaria convertint-se en una de les composicions festives valencianes més conegudes internacionalment.

La nova versió s’inscriu plenament en la filosofia de Nastallat, un projecte que busca recuperar estructures, melodies i ritmes de la música tradicional dels territoris de parla catalana i traslladar-los al llenguatge de l’electrònica contemporània. En directe, Laia Rius combina veu, sintetitzadors, baix, moog i bases electròniques, mantenint l’essència ballable dels repertoris tradicionals.

En esta ocasió s’ha aliat amb Tirant Lo Band, que celebra al mateix temps els seus deu anys de trajectòria. El resultat conserva el caràcter immediatament recognoscible d’Amparito Roca, però el transporta a un univers sonor diferent, en què la potència dels instruments de vent de la xaranga dialoga amb textures i ritmes electrònics.

La publicació arriba, a més, en un moment especialment destacat per a Nastallat. La proposta de Laia Rius és una de les tres finalistes del Concurs Sons de la Mediterrània 2026, juntament amb De Gairó i La Mare del Tanu. La final tindrà lloc el pròxim 15 d’octubre en el marc de la Fira Mediterrània de Manresa.

Més d’un segle després de començar a sonar a Carlet, Amparito Roca demostra així una vegada més la seua extraordinària capacitat de supervivència: del pasdoble de banda i les festes de carrer a les pistes de ball electròniques.