La commemoració del tricentenari de la mort del pintor i tractadista Antonio Palomino (1655-1726) continua oferint noves mirades sobre el Barroc valencià. En este context, el Museu de Belles Arts de València va acollir el passat 1 de juliol l’activitat “Jaume I en l’època dels Borbons”, en què el conjunt Música Trobada va interpretar un concert de música barroca precedit per una conferència de l’historiador Vicent Baydal. L’acte s’emmarcava en el programa paral·lel de la primera exposició monogràfica dedicada a Palomino, que el museu inaugura este estiu coincidint amb els tres-cents anys de la seua mort.
Lluny de plantejar un concert convencional, la proposta va permetre reconstruir un episodi molt poc conegut de la història cultural valenciana: la celebració del quint centenari de la conquesta de València en 1738. Tres dècades després de la derrota d’Almansa i de l’abolició dels Furs, la ciutat commemorà, davall el règim borbònic, els cinc-cents anys de l’entrada de Jaume I amb unes solemnitats que, malgrat el nou context polític, conservaren una forta càrrega religiosa, festiva i memorial.
En la conferència introductòria, Vicent Baydal va contextualitzar aquell aniversari a partir de la crònica publicada per Josep Vicent Ortí i Mayor i d’altres testimonis de l’època. Tal com mostrava la seua presentació, el Regne de València havia desaparegut institucionalment després de 1707, la Senyera havia perdut la seua funció representativa, el Centenar de la Ploma havia sigut suprimit i les grans processons cíviques medievals havien deixat d’existir. Tot i això, ja a principis de 1738 es decidí organitzar una gran commemoració del quint centenari, amb festes que s’estengueren del 8 al 16 d’octubre i mobilitzaren confraries, gremis, ordes religiosos i milers de participants.
Precisament d’aquell extraordinari esforç commemoratiu provenen les obres recuperades per Música Trobada. El conjunt, dirigit per Francesc Valldecabres, ha reconstruït part del repertori compost per a aquelles celebracions a partir de manuscrits conservats a l’Arxiu de la Catedral de València. El programa reunia peces de mestres com Josep Pradas i Pasqual Fuentes, algunes d’elles creades per a les solemnitats de 1738 i pràcticament desaparegudes dels escenaris des d’aleshores.
La recuperació d’este patrimoni musical permet acostar-se no només a la qualitat artística dels compositors valencians del segle XVIII, sinó també al paper que la música exercia en les grans celebracions públiques. Les festes descrites per Ortí i Mayor combinaven processons, altars efímers, il·luminacions, focs artificials, certàmens literaris i una intensa activitat litúrgica, en què la música constituïa un element central de la representació del poder, de la devoció i de la memòria col·lectiva.
La vinculació del concert amb l’Any Antonio Palomino resulta especialment suggeridora. El pintor cordovés desenvolupà a València algunes de les seues intervencions murals més ambicioses i treballà en nombrosos temples que, precisament, formaren part del paisatge urbà engalanat durant les festes de 1738. El mateix univers visual del Barroc tardà que Palomino contribuí a construir és el que Música Trobada ha volgut completar ara des de la perspectiva sonora.
D’esta manera, el Museu de Belles Arts ha oferit una experiència que anava molt més enllà de l’exhibició artística: un diàleg entre pintura, història i música que ha permés reviure una commemoració fonamental per a entendre com la societat valenciana del segle XVIII continuava construint la seua memòria després del canvi dinàstic. La recuperació d’estes partitures confirma, a més, el potencial de la investigació històrica i musicològica per a retornar al present un patrimoni que havia quedat silenciat durant quasi tres segles.
