Ja es pot vore en línia la conferència «Entre el amor y el temor. Ser madre en la Edad Media», impartida per la historiadora María Jesús Fuente dins del cicle de conferències d’història medieval del Monestir de Valldigna, organitzat pel Grup Harca, la Mancomunitat de la Valldigna i la Generalitat Valenciana. La ponència oferix una aproximació rigorosa i divulgativa a una de les facetes menys estudiades de la societat medieval: la maternitat, una experiència que condicionava profundament la vida de les dones i les famílies, però que durant dècades ha romàs en un segon pla dins de la investigació històrica.
Catedràtica emèrita d’Història Medieval de la Universidad Carlos III de Madrid i una de les principals especialistes en història de les dones, María Jesús Fuente basa la seua intervenció en les investigacions recollides en el llibre La luz de mis ojos. Ser madre en la Edad Media (Taurus, 2023). Al llarg de la conferència explica que la maternitat medieval no pot entendre’s únicament com un fet biològic, sinó com una realitat profundament condicionada per la religió, les normes socials, la medicina de l’època, el dret i les expectatives familiars. La condició de mare determinava bona part de la identitat femenina i estava envoltada de pors, responsabilitats i una elevada incertesa a causa dels riscos constants associats a l’embaràs i al part.
La conferència recorre tot el procés vital relacionat amb la maternitat. Des de les actituds davant de la sexualitat i la concepció fins a l’embaràs, el part, el postpart, la lactància i la criança, Fuente mostra com les dones medievals afrontaven una experiència marcada tant per les creences religioses com pels coneixements mèdics disponibles. Igualment, dedica una atenció especial a qüestions com l’esterilitat, l’avortament, la mortalitat infantil, el paper de les comares i les dides, l’abandó de criatures o les relacions afectives entre mares i fills, aspectes que revelen una realitat molt més complexa i diversa del que sovint transmeten els estereotips sobre l’edat mitjana.
Un dels eixos centrals de la intervenció és precisament la revisió crítica d’alguns dels llocs comuns més repetits sobre la maternitat medieval. La professora sosté que les mares d’aquell període estimaven els seus fills i patien per la seua supervivència tant com qualsevol mare d’una altra època, malgrat que l’elevadíssima mortalitat infantil obligara a conviure amb la possibilitat constant de la pèrdua. En este sentit, explica que les fonts documentals permeten reconstruir no només les pràctiques socials, sinó també els sentiments, les emocions, les esperances i els temors de les dones medievals, superant la idea que resulta impossible conéixer el seu món interior.
Per a demostrar-ho, María Jesús Fuente recorre a una gran diversitat de testimonis conservats: documents jurídics, testaments, cròniques, correspondència, contractes, textos religiosos, tractats mèdics i obres literàries. La combinació d’estes fonts permet reconstruir les experiències de dones de diferents grups socials i mostrar que la maternitat era una realitat molt diversa segons la posició econòmica, l’entorn familiar o les circumstàncies polítiques. Així mateix, la historiadora subratlla que moltes pràctiques, creences i debats que continuen presents en la societat actual tenen arrels que es remunten als segles medievals.
Amb un llenguatge accessible però sustentat en una sòlida investigació acadèmica, la conferència oferix una visió renovada sobre la història de les dones i reivindica la necessitat d’incorporar la maternitat com un objecte d’estudi fonamental per a comprendre les societats medievals. Alhora, convida a reflexionar sobre la persistència de determinats imaginaris culturals i sobre la manera com el passat continua condicionant la percepció contemporània de la maternitat.
La gravació íntegra de la conferència ja es pot consultar en línia, fet que permet acostar-se a les aportacions d’una de les medievalistes més prestigioses de l’àmbit hispànic i descobrir, des de la documentació històrica, una dimensió essencial de la vida quotidiana medieval que fins fa ben poc havia quedat relegada a un paper secundari en la historiografia.
