Quantes llengües han conegut el Tirant lo Blanch? Quines edicions existixen d’una determinada obra en valencià? I, a la inversa, com podem saber si un llibre escrit en qualsevol lloc del món ha estat traduït a una llengua minoritzada? Respondre estes preguntes, aparentment senzilles en l’era de les grans bases de dades, continua sent sorprenentment complicat. Una ferramenta creada per un valencià pretén posar-hi remei.
Es diu Zenòdot i és obra de l’escriptor i traductor Ausiàs Tsel, que l’ha desenvolupada en solitari, sense inversors i amb accés públic gratuït. El projecte correlaciona més de 50 fonts bibliogràfiques obertes, entre les quals hi ha catàlegs de biblioteques nacionals dels cinc continents, per relacionar obres, traduccions i edicions que fins ara apareixien disperses en multitud de bases de dades diferents.
La magnitud del projecte es percep en les xifres. Zenòdot treballa sobre més de 234 milions de registres bibliogràfics i té resolta la llengua d’uns 65 milions d’edicions. El seu corpus arriba a més de 800 llengües amb alguna edició documentada i incorpora milions de variants de noms d’autor en diferents alfabets i sistemes d’escriptura.
El projecte té, a més, un interés particular per al patrimoni bibliogràfic valencià. Una cerca del Tirant lo Blanch, de Joanot Martorell, permet localitzar centenars d’edicions i seguir la seua circulació en una dotzena de llengües, des de l’original valencià fins a les diverses traduccions acumulades durant més de cinc segles. Però Zenòdot permet fer exactament el mateix amb la literatura contemporània. És el cas de Gràcies per la propina (1994), de Ferran Torrent, de la qual el sistema té documentades 39 edicions, amb presència en valencià/català, alemany i castellà. La ferramenta permet així contemplar en un mateix mapa bibliogràfic la projecció exterior de la literatura valenciana des de Joanot Martorell fins als nostres dies.
La iniciativa recupera també el llegat d’un projecte fonamental per a la història mundial de la traducció: l’Index Translationum. Nascut el 1932 en l’Institut Internacional de Cooperació Intel·lectual de la Societat de Nacions i représ per la UNESCO el 1948, durant dècades va constituir la gran bibliografia internacional destinada a registrar els llibres traduïts arreu del planeta. La UNESCO el considera la seua base de dades més antiga i longeva. En 2025, una part substancial d’aquell patrimoni va passar a estar disponible com a dades obertes. Zenòdot l’ha incorporat com una font més i li dona així una nova vida. Tsel presenta per això el projecte no com un successor de l’Index Translationum, sinó com un hereu agraït d’aquell enorme esforç bibliogràfic internacional, ara combinat amb desenes de catàlegs que permeten ampliar considerablement el radi de la cerca.
La principal aportació de Zenòdot, però, no és només acumular milions de registres, sinó connectar informació que ja existia però que resultava difícilment localitzable. Una traducció pot constar en el catàleg d’una biblioteca nacional i, al mateix temps, ser pràcticament invisible per a un lector, un llibreter, un investigador o una altra biblioteca. És el gran forat que la ferramenta vol cobrir: la traducció existix, però ningú sap necessàriament que existix ni on trobar-ne la referència. El problema es fa encara més evident en les llengües amb menys pes en el mercat editorial internacional. Zenòdot les situa en el mateix mapa bibliogràfic que les grans llengües i permet descobrir una circulació editorial que sovint quedava amagada. L’occità, per exemple, ja supera el miler d’edicions catalogades en el sistema.
Zenòdot permet així buscar una obra, consultar les edicions documentades, agrupar-les per llengües i reconstruir-ne la circulació internacional. Una mena de cartografia mundial de les traduccions que, des d’una iniciativa individual valenciana, aspira a fer visible una part enorme del patrimoni bibliogràfic que fins ara romania dispers pels catàlegs del món.
