Escrit a mà en cal·ligrafia medieval, el full conté un fragment de la part final del Tirant lo Blanch i és l’únic text manuscrit que es conserva en el món de la novel·la de cavalleries de Joanot Martorell (València, 1410-1465). Es va conservar perquè es va utilitzar, plegat, per a protegir un plet del segle XV, i este dimarts l’Arxiu General i Fotogràfic, que gestiona la Diputació de València, l’ha mostrat en imatges. En concret, el document va ser descobert a principis dels anys 90 per part de l’investigador Jaume J. Chiner, que el va trobar en el fons de la duquessa d’Almodóvar. El full, amb part dels capítols 407 i 408, va sobreviure en el temps perquè es va arrancar del manuscrit per a usar-lo com a carpeta per a protegir els documents d’un procés judicial que va tindre lloc el 1454 relacionat amb la família Lloris; i Isabel Lloris és citada en el colofó de l’edició impresa del Tirant, de 1490, cosa que indica que este és el manuscrit original que conservava aquella mateixa dona (de fet, la lletra és típica de mitjan segle XV), la resta del qual es troba perduda.
En paraules del diputat Ricardo Gabaldón, director de l’àrea d’Administració General de la Diputació, “este descobriment posa una vegada més de manifest el valor històric i patrimonial dels fons que conserva la Diputació, no sols a nivell artístic, amb obres de grans figures com Sorolla, Benlliure i Pinazo, sinó també quant a material fotogràfic i documents, molts d’ells de col·leccions privades que han sigut donades a la institució per a la seua conservació i difusió”. L’Arxiu de la Duquessa d’Almodóvar comprén aproximadament 700 unitats d’instal·lació (caixes i volums) i abasta des del segle XIII fins a principis del segle XIX, d’ací la dificultat de trobar el preuat document.
Per a explicar com han acabat els fons de la Duquessa d’Almodóvar en l’Arxiu de la institució provincial, cal remuntar-se al testament de l’última duquessa d’Almodóvar, escrit en 1804 i en el qual donya Josefa Dominga Catalá de Valeriola i Luján nomena executors testamentaris i, després d’uns llegats, disposa que amb el restant nomene hereva a la seua ànima i en sufragi d’esta, ordenant que els seus béns o el producte dels quals es vengueren, es distribuïsca entre pobres òrfens d’un i un altre sexe que estigueren en estat de contraure matrimoni i siguen d’honestos costums i que foren vassalls seus. Morta la duquessa en 1813, es va organitzar la testamentàría per a executar el seu testament i ho va fer autònomament fins que la Llei de Beneficència de 20 de juny de 1849 crea les Juntes provincials de Beneficència, que tenien al seu càrrec, com a auxiliars del Govern, els Establiments Provincials de Beneficència. Quan van ser suprimits, el 17 de desembre de 1868, totes les funcions directives i administratives que exercien van ser assumides per les Diputacions Provincials, passant a estes els fons documentals i efectes de les Juntes Provincials.
L’investigador Jaume J. Chiner va donar a conéixer el full manuscrit en les seues publicacions El viure novel·lesc. Biografia de Joanot Martorell’(1993) i “A l’entorn d’una fulla manuscrita del Tirant lo Blanch” (1997). Arran del descobriment, la Universitat d’Alacant va sol·licitar la digitalització del manuscrit per al seu projecte de la Biblioteca d’obra Tirant lo Blanch, en el marc del Congrés Internacional de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval, organitzat pel Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana en setembre de 2003. Anys més tard, la televisió autonòmica Canal 9 va realitzar el documental Joanot i Tirant, Lletres i Batalles, amb motiu del sext centenari del naixement de l’escriptor. També, la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques va sol·licitar la cessió temporal del full manuscrit per a l’exposició produïda per la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, en col·laboració amb la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, per a commemorar el 520 aniversari de la publicació del Tirant lo Blanch (1490-2010).
