Hi ha diverses varietats de bajoques o bajoquetes, segons els llocs; n’hi ha de més rectes, de més corbades, de color més o menys verd, i totes són bones de menjar quan són tendres, abans que la pell es faça dura i apareguen els fesols. De sempre han sigut un menjar molt apreciat, sobretot si són de les que no tenen fils, aquells fils que es fan a vegades a les vores i que cal traure’ls si volem que després, en el plat, siguen més mengívoles. Les podem traure a taula com si foren un plat de verdura o bé presentar-les de guarnició, per a acompanyar un plat de carn o de peix.

A València són molt típiques en el bollit, però sense creïlles són una especialitat de Catalunya i les Balears, on en diuen mongetes tendres o mongetes verdes, i ixen a taula de tant en tant. El baró de Maldà diu en el seu Calaix de sastre que en va menjar a Mataró el 26 de juliol del 1796:

A onze hores, dita Semproniana, ab son marit, se’n tornaren a casa, i luego mon fill i jo nos posàrem a sopar, i encara se’ns donarem mongetes tendres, ab los corresponents amaniments d’oli, vinagre i sal; después carn ab arròs i un poc de peix fregit, que era orada.

I uns anys més tard, el 9 de setembre de 1811, diu que en van menjar els religiosos del santuari de la Mare de Déu de Queralt:

I menjaren de pollastres ab arròs, mongetes molt tendres ab son oli, vinagre i sal, camp de batalla, polles rostides i bunyols ab sucre […], i antes, en l’esmorzar, de truita d’ous ab tomàtec i ceba ab aquell bon vi d’Alella, per assentar-se millor la bucòlica, lo que se’n diu també «anar bé l’orgue».

A “Cadaqués” (dins Un petit món del Pirineu) Josep Pla els va dedicar un parell de ratlles:

Quan apareix, a taula, la fumerola de les mongetes tendres, us fa l’efecte que arribeu a les portes de la civilització venint d’un viatge inútil i amarg.

Ingredients (per 4 racions)

1 kg de bajoquetes, 1 ceba, 1 carlota, oli d’oliva i sal

Preparació

En primer lloc, traurem les puntes a les bajoquetes i les farem a trossos de tres o quatre dits de llargària. En acabant les posarem en una olla, les cobrirem amb aigua i les deixarem al foc.

Seguidament pelarem la carlota i la ceba, farem a esta darrera dos talls en creu i ho afegirem a l’olla. Ho salarem i, en trencar el bull rebaixarem la flama i ho deixarem bollir a foc suau, amb l’olla tapada (hi ha qui les bull amb l’olla destapada perquè en queden més verdes).

Al cap d’uns 30 minuts d’ebullició ho traurem, tirarem l’aigua, ho posarem als plats i ho adobarem amb un raig d’oli.

Segons si ens les haurem de menjar com a guarnició o com un plat sencer, en farem en més o menys quantitat.

Variants

Hi ha qui les adoba, també, amb unes gotes de vinagre.

A la Catalunya Nord les amanixen amb una vinagreta (amb all), la qual, deavegades pot portar una ceba o unes rametes de julivert (tot picat).