La Llista Lletraferit de millors llibres de narrativa valenciana en valencià naix amb la voluntat de donar visibilitat a la producció literària dels escriptors valencians en la nostra llengua, oferint una panoràmica significativa de la narrativa original en valencià publicada al llarg de l’any per part d’autors valencians o arrelats a terres valencianes. En concret, la llista d’enguany és el resultat de la votació d’una quinzena de llibreters, escriptors i periodistes culturals de tota la geografia valenciana, que han volgut participar seleccionant i puntuant, de manera individual, les obres que consideraven més rellevants en la producció narrativa valenciana del 2025.

El resultat ha sigut un mapa exigent i plural de la millor narrativa valenciana recent, tant per ambició literària com per capacitat d’interpel·lació del present, en el qual Ingrata pàtria, de Martí Domínguez, s’ha destacat com la novel·la més votada, amb una obra de gran intensitat intel·lectual i narrativa sobre les darreres hores del metge i polític republicà Joan Baptista Peset en l’any. A continuació, Carles Fenollosa ha ocupat el segon lloc amb Guerra, victòria, demà, una obra d’alta densitat narrativa que combina política, història i mirada generacional per a explorar les derrotes íntimes i col·lectives de la Segona República, la Guerra Civil i l’exili, mentres que És naufragi, de Magda Simó, ha assolit la tercera posició, amb la seua aposta per una escriptura d’una gran força lírica i emocional, sobre la fugida de tot i de tots d’una dona amb una vida aparentment normal.

La quarta posició ha estat per a Jordi Colonques, amb Carnívora, una de les propostes més arriscades i incisives de l’any, amb una novel·la que tensiona els límits del desig, la violència i la moral contemporània amb una veu pròpia i sense concessions. En un altre pla totalment diferent es troba la quinta posició, L’any dels cinquanta, de Ramon Ramon, atés que es tracta d’un dietari literari que transforma l’experiència personal en un relat compartit, amb la intel·ligència, ironia i gran consciència vital que caracteritza una de les veus més punyents de les lletres valencianes. Seguidament, Núria Cadenes se situa en sexta posició amb Qui salva una vida, una novel·la de gran potència moral i narrativa, que aborda la memòria històrica, la responsabilitat individual i els mecanismes de la solidaritat en el context de la Cerdanya durant la Segona Guerra Mundial, mentres que Francesc Viadel obté la sèptima posició amb Abisme, una immersió fosca i descreguda en els límits de la condició humana, amb una trama que combina tensió psicològica i crítica social.

A continuació, tancant les deu primeres posicions se situen altres tres grans obres de l’any: Les ferides del món de Vicent Usó, un conjunt de setze relats en què l’autor dibuixa fresc narratiu de sentiments profunds i dilemes quotidians, amb una sòlida arquitectura narrativa; La llum de Svalbard, de Mònica Richart, que oferix una història d’una gran sensibilitat, marcada pel desplaçament, el silenci i els paisatges extrems com a metàfora emocional; i L’anell del nibelung, d’Amadeu Fabregat, una obra ambiciosa i singular que dialoga amb el mite i la tradició cultural europea per a construir un relat dens, reflexiu i profundament literari, fidel a l’exigència estilística d’un autor fonamental de la literatura valenciana. Finalment, donen cos al conjunt de vint obres seleccionades els llibres publicats per autors com Muriel Villanueva, Marta Meneu, Joan Carles Ventura, Núria Cadenes (novament), Lliris Picó, Pepa Aguar, Joanjo Garcia, Germà Garcia Belmonte, Juli Martínez Amorós i Marian Díez Picó.

En definitiva, la Llista Lletraferit vol reflectir la vitalitat del sistema literari valencià i constituir una eina de prescripció, un punt de partida o d’arribada per als lectors i una reivindicació de la rellevància cultural de la narrativa valenciana en valencià.

LLISTA LLETRAFERIT 2025