En diuen així perquè cal fer una pasta semilíquida i escudellar-la en acabant amb el cullerot per damunt de les neules. Són típiques de les Comarques Centrals Valencianes i més enllà, des de l’Alt Palància i el Camp de Morvedre fins a la Marina o la Vall d’Albaida. Es preparen amb un bon tros de carabassa torrada i un grapat d’ametla molta (a més d’ous, farina, sucre i altres ingredients), però també hi ha qui les fa sense carabassa i llavors s’assemblen molt a les coques cristines, només que les coques escudellades pugen per mà del rent en pols i les cristines gràcies a la clara batuda. Són, com aquelles, una llepolia molt apreciada i el costum és fer-ne per festes (la festa major, Setmana Santa, Pasqua, Corpus, Nadal), encara que poden eixir a taula amb qualsevol excusa.

El periodista i escriptor Toni Mollà les esmenta en el seu Espill d’insolències (Bromera, 2001)

L’11 de setembre comencen les festes majors de Meliana, el meu poble. S’ha de celebrar ben celebrat, per tant. Les festes majors són l’ocasió per a fer tot allò important que no fas durant l’any: passejar pels carrers cèntrics ben mudat, visitar amics i parents que tens abandonats, menjar cocotets d’ametla, rotllets encarats, coques escudellades i cristines i no sé quantes coses més d’aquelles que t’alegren l’instant i la vida real i concreta.

Ingredients:

250 g de carabassa torrada, 150 g de farina fluixa, 150 g d’ametla molta, 250 g de sucre (i una miqueta més per a empolvorar), 3 ous, llet, oli, 1 llima, 2 sobres de rent en pols i neules redones (d’uns 20 cm de diàmetre).

Preparació:

De primer ratllarem la llima i, en acabant, xafarem la carabassa amb una forqueta fins que tindrem un puré ben fi.

Seguidament posarem el sucre i els ous en un bol i ho batrem.

Hi afegirem les ratlladures, l’ametla, la farina, el rent, la carabassa, mig got d’oli i un raig de llet i ho barrejarem tot ben barrejat. Ha de quedar una pasta cremosa, quasi líquida. Si cal, hi afegirem un poc més de llet o de farina.

A continuació agafarem cullerades grans de pasta i les escudellarem sobre les neules (han de quedar primes, perquè d’una altra manera reglotarien). En estar totes escudellades les empolvorarem amb sucre i les enfornarem, a 200º.

Al cap d’uns 15 minuts les traurem i les deixarem refredar.

Variants:

Hi ha llocs on les fan sense carabassa i llavors hi afigen una mica més de llet; en este cas està molt estés el costum d’afegir-hi un grapat de nous i un altre de panses, i també, a vegades, un pessic de canella.

De fet, a l’Horta de València hi ha qui, una vegada cuites, les empolvora amb canella.

Quan porta carabassa hi ha qui s’estalvia l’ametla, però és rar.

En altres llocs munten les clares a punt de neu.