Afirmar que va ser el poeta valencià més important des d’Ausiàs March no és cap novetat, però el que poques vegades s’explica és que la primera vocació de Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1923) va ser el teatre, segons ell mateix va deixar escrit en diverses bandes. En l’any del centenari del mestre de Burjassot, els seus versos van traure el cap tímidament però l’obra dramàtica romangué encara pràcticament inèdita. Per què eixe oblit? Els seus adaptadors ens ho expliquen.
L’afirmació d’Estellés segons la qual es moriria escrivint “els millors versos de l’idioma català del segle XX” pot sonar realment presumptuosa, però, emmarcada en el corrent creatiu volcànic de sacrifici que va mostrar, dona la mida d’un personatge molt més polièdric del que dibuixen els discursos oficials. Si fa poc descobríem l’època en què va fer de corresponsal de guerra al Sàhara, ara és el torn d’una altra cara que continua ben oculta, la seua dèria literària original: el teatre. No debades, en més d’una ocasió, fins i tot en la nota introductòria del seu drama Tot l’amor de la terra, ho advertí: “la meua vocació primera fou l’escènica, la dramàtica”.
Segons pareix, Estellés va començar a escriure dramatúrgia quan encara anava a escola, un teatre “modest i col·loquial”, com va definir ell mateix. L’obra acabada de citar, reelaborada en els anys 50, és un dels pocs testimonis alterats d’aquella època, ja que els altres sembla que s’han perdut. És el cas d’aquella primera peça que va oferir per a representar els milicians socialistes a l’inici de la Guerra civil, quan tenia 13 o 14 anys: “digueren que literàriament deixava molt a desitjar, però van elogiar molt els meus versos”. Una afirmació ben premonitòria.
A banda de les èglogues que estan escrites amb idea de diàleg, de la seua producció per a l’escenari s’ha publicat també l’Oratori del nostre temps (3i4, 1978), amb quatre textos breus, tres oratoris i una quarta peça titulada Joc d’infants. Més recentment va vore la llum el recull Dos drames i una farsa (Denes, 2020), on el prologuista i editor Francesc Calafat considerava que la dramatúrgia estellesiana no pot considerar-se “plenament teatral, atés que l’acció i el diàleg són substituïts en aquestes peces pel llenguatge poètic i la narració”. Hi ha un cert consens a afirmar que són provatures que, “per bé que imperfectes, ens mostren l’esforç d’Estellés per aconseguir un llenguatge allunyat” del que era habitual en el teatre de l’època.
Tot això ajuda a explicar la manca de notícia de cap posada en escena del teatre conegut d’Estellés, encara que, en relació amb açò, cal apuntar que el dramaturg Manuel Molins comenta que la censura va impedir l’arribada a bon port d’un muntatge del Grup 49 en els anys 70, una obra frustrada sobre un aplec de textos estellesians que eren exemple de la vocació escènica del poeta.
Pere Arquillué, un dels millors actors de l’escena de Barcelona, afirmà en una entrevista que “si Vicent Andrés Estellés haguera nascut a Anglaterra, el tindrien com un Déu”. Ell mateix ha preparat una nova versió escènica del Coral romput, el text d’Estellés que més voltes ha pujat a l’escenari, cèlebre gràcies a la versió discogràfica d’Ovidi Montllor. Perquè, encara que els seus textos teatrals no hagen obtingut l’atenció de la professió escènica, la poesia sí que ha pujat a l’escenari de tant en tant, especialment en el 2024, en què se celebrà el centenari del naixement del poeta.
L’actriu Marina Alegre, de Picassent, ha fet també una gira amb un monòleg basat en el Coral romput… Com es posa veu i esperit al monumental poema? “És important anar desgranant el text fins a arribar a fer-ne la comprensió més profunda possible. Cal entrar en l’univers que genera i ser capaç d’entendre la necessitat d’escriure’l”. El muntatge, dirigit per Marc Chornet, va comportar una intensa faena de memorització de sis mesos compassada amb la complexitat del text: “En la sala d’assaig enteníem el ‘Coral romput’ com un Hamlet i déiem que, si tinguérem una cultura sana, formaria part del cànon literari, podríem anar actualitzant qui el representa i com es representa”, remata l’actriu.
Igualment, diversos homenatges escènics van florir durant el centenari d’Estellés. Per exemple, els recitals-espectacle de companyies com Crit Teatre (Tres d’Estellés), les actrius Lola Moltó, Carme Juan i Lara Salvador (Tres dones i Estellés) o l’actor Sergio Caballero amb la periodista i poeta Susanna Lliberós (Estellés, la nostra veu); fins i tot la companyia Marroch muntà un espectacle de dansa contemporània basat en la Cançó de la rosa de paper. Així mateix, el Teatre Micalet reestrenà Poseu-me les ulleres, de Pep Tosar, amb Enric Juezas interpretant el paper del poeta.
Per la seua banda, el director Ferran Dordal estrenà també un recital en el Teatre Nacional de Catalunya… Com s’afronta el repte de dirigir la poesia estellesiana? “Per a mi, allò important és trobar l’oralitat. Estellés ens remet a una certa quotidianitat. Sense floriments i des de la senzillesa, arriba a quotes poètiques ben altes, però les imatges són més elaborades del que sembla d’entrada i per això cal trobar un tempo, que respire tot plegat. També proposa una certa forma d’escriptura de l’experiència, allò que en diem autoficcional, que està ara tan de moda en el teatre”.
Una altra iniciativa fou la de la companyia Criatura Teatre, que transformà en muntatge el popular Llibre de meravelles. La dramaturga Clàudia Serra ens explica el procés: “A mesura que el rellegia, trobava que alguns dels seus poemes semblaven pràcticament monòlegs teatrals. Hi vaig trobar també molts personatges que podia aprofitar”. El resultat era una obra en què Els amants més famosos de València cobraven vida interpretats per Raquel Garabal i Ismael Sempere. Conclou Serra: “l’obra estellesiana és el que cal reivindicar, tant per la seua qualitat literària com per la força social”. I així, a força de diferents adaptacions, aquella primerenca vocació escènica d’Estellés està finalment materialitzant-se gràcies a la immortalitat dels seus versos.
Fotografia de portada: Estellés a Barcelona a finals dels anys 70
