Parlem amb la jove escriptora valenciana especialitzada en novel·la romàntica, Silvia Sáez (Bunyol, 2000), sobre el seu últim llibre La teoría de la Conexión (Roca Editorial | Penguin, 2024) i de com “la literatura pot ser guaridora, però també remoure emocions i records”. És un llibre rosa, una història d’amor en 384 pàgines, un exemple perfecte del que suposa despullar-se dels prejuís… però, sobretot és una “història on l’amor naix en un espai segur, entre dos persones que, en lloc de salvar-se mútuament, s’acompanyaren en el seu procés de sanar”.

S’hi tracten temes molt sensibles, com assegura l’autora: “Escriure ‘La Teoría de la Conexión’ ha suposat posar-me en pells en les quals desitjaria no haver d’habitar mai. I, al mateix temps, he explorat com dos ànimes trencades poden trobar-se i construir un amor, basat en la comprensió i el respecte. Esta història parla de connexió, salut mental i segones oportunitats, amb l’esperança que els lectors i lectores troben en estes pàgines un motiu per a creure que sempre hi ha llum, fins i tot en els moments més foscos”.

Sáez, experta en el gènere, ha col·laborat amb Máximo Huerta en la gestió de la seua llibreria, La libreria de Doña Leo (a Bunyol), en la qual organitza la secció de romanç. A més del seu llibre conversem sobre literatura, de xarxes socials, del poder sanador de la mar, de no poder parar de ballar “La Reina” (de Lola Índigo) i de somnis per complir, com el seu, que seria: “Vore ‘La Teoría de la Conexión’ a la pantalla gran”.

Com vas començar en el món de l’escriptura? Des de menuda m’ha encantat escoltar i contar històries. No recorde ni un sol dia de la meua vida en el qual l’escriptura i la lectura no formaren part del meu món. Sempre he tingut llibretes plenes d’idees i una curiositat infinita que plasmava a través de les meues lletres.

Com naix la idea d’este llibre? Volia escriure una història on l’amor nasquera en un espai segur, entre dos persones que, en lloc de salvar-se mútuament, s’acompanyaren en el seu procés de sanar. Així va nàixer la idea que la major part de la història es duguera a terme en un grup de suport on els protagonistes es coneixen i s’adonen que poden ser llum en la vida de l’altre.

Per què creus que eres considerada una experta en novel·la romàntica? Perquè m’apassiona el gènere i porte anys llegint-lo, recomanant-lo i vivint-lo des de molts angles: com a lectora, creadora de contingut i ara com a autora. A més, m’encanta explorar com l’amor pot ser reflex de les nostres emocions i processos personals.

Abans de començar la història advertixes d’una certa mena de contingut i demanes que el lector o la lectora es “cuide el benestar emocional mentres llig”, per què? Perquè la meua història toca temes sensibles. Crec que és important llegir amb consciència i saber quan un llibre pot afectar-nos pel motiu que siga. La literatura pot ser guaridora, però també remoure emocions i records, i em pareixia responsable advertir-ho.

En este aspecte, creus que s’ha de parlar, escriure o crear en general més al voltant del que ens fa mal, com el dol o les autolesions? Sí, perquè el dolor és part de la vida i la ficció ens ajuda a entendre-ho, a sentir-nos acompanyats i a posar paraules al que a vegades no sabem expressar. Però sempre amb la major sensibilitat i respecte.

Quin ha sigut la teua part favorita del procés de creació d’este llibre? Construir la relació entre els protagonistes, vore com evolucionen junts i com s’obrien l’u a l’altre sense pretendre salvar-se, només acompanyar-se.

I la més difícil? Posar-me en les pells dels protagonistes per a entendre el seu dolor i poder escriure-ho amb la major sensibilitat i respecte possible. A més, volia aconseguir que la història fora realista, però també esperançadora.

Què trobaran els lectors i lectores en La teoría de la conexión? Una història d’amor emotiva, realista i plena d’esperança amb personatges imperfectes que comencen un viatge cap a la sanació i la connexió genuïna. A més de reflexions i consells sobre la importància de la salut mental.

Amb quina sensació esperes que es queden els lectors o lectores en acabar el llibre? Espere que gaudisquen de la història al màxim i que senten la connexió, però sobretot vull que es queden amb la sensació que, fins i tot en els moments més foscos, hi ha esperança.

Quin creus que és el perfil més adequat per a regalar o recomanar el teu llibre? Qualsevol persona que disfrute de les històries d’amor amb profunditat emocional i amb personatges que evolucionen i se senten reals.

Quina importància tenen les xarxes socials en la difusió del teu missatge? Crec que són clau. Em permeten connectar amb les persones, compartir el procés creatiu i parlar dels temes que tracta el llibre d’una forma pròxima i directa. Hui en dia és la millor forma per a arribar als lectors.

Com és treballar amb algú que ha sigut Ministre de Cultura? Inspirador. Máximo Huerta no és només un gran escriptor, sinó que també entén el món literari des de dins i sap acompanyar els autors en el seu camí.

Has rebut algun consell especial de part de Máximo Huerta? Sí, moltíssims. El més important: que escriga sense por i que confie en la meua veu.

T’agradaria vore la teua obra en la pantalla gran? Seria un somni vore els meus personatges cobrar vida en una pel·lícula o sèrie.

Noms dels protagonistes en anglés, una ciutat que no s’arriba a nomenar com a escenari principal… Tens alguna ambició quant a la traducció internacional de la teua obra? M’encantaria que la història viatjara més enllà de les nostres fronteres. Crec que els sentiments que reflectix són universals. Però els noms dels protagonistes els trie en anglés simplement perquè m’encanten. I la ciutat no s’arriba a nomenar per totes les llibertats que m’he pres a l’hora de inventar els seus espais. Només existix en la ficció.

Creus que en la vida real també la mar, la sal i el sol poden ajudar-nos a “desconnectar, oblidar-nos i sentir pau”, com es diu en el llibre? Totalment. Hi ha una cosa guaridora en la mar, en la brisa i en la sensació d’immensitat. O almenys així m’ho sembla. Quan estic a la platja, em sent més lleugera i més feliç.

Com sorgix la idea de posar la banda sonora en un QR per als lectors i lectores? La música sempre ha sigut una manera d’expressar emocions i contar històries. Cada cançó transmet sentiments d’una manera única, i en La teoria de la conexión la música és un reflex del que viuen els personatges. Incloure un QR amb la banda sonora em va semblar una forma perfecta de fer que els lectors no només llegiren la història, sinó que també la sentiren a través de cada cançó.

Quins són els teus pròxims projectes a curt, mitjà o llarg termini? Tinc una nova novel·la en procés que espere que puga eixir a la llum en algun moment. També s’acosten les Fires del Llibre i Sant Jordi, i estic disposada a gaudir al màxim de cada una d’elles. És un somni.