Una de les primeres vegades que vaig entrevistar a Myriam Imedio, amb la publicació de la teua tercera novel·la La isla más remota del mundo (Serie Negra RBA, 2022), es definia com “una xica que sent passió per les lletres, que es perd en llibreries, que gaudix en botigues d’antiguitats i que presta molta atenció als detalls”. En esta ocasió, amb motiu de la publicació d’En el nombre del fuego’ (SUMA | Penguin, 2026) Myriam afig: “M’agrada molt observar, més que parlar. Aprenc molt observant i més en el món de la literatura, s’aprén moltíssim de les persones”. Esta periodista i escriptora va començar la seua carrera en la literatura fa uns deu anys autopublicant El Séptimo punto de Selleck. Tirant la vista arrere i, després de quatre llibres, es qualifica com a molt més “constant”. Xarrem sobre literatura, de què cosa és un thriller i què no, d’èpoques daurades, viatges i anècdotes o de com de difícil és llegir únicament un capítol del seu últim llibre.
Com naix la idea d’En el nombre del fuego? Totes les històries es generen amb un clic; alguna cosa que veus, una notícia, una conversa… Jo sempre espere eixe clic, però no m’esforce tampoc a buscar-les. Ha d’eixir la història, la història ve normalment a mi, no la busque. En el nombre del fuego va nàixer d’un pòdcast, un pòdcast que jo ni seguia, que entrevistava un sicari que havia aconseguit eixir del “sicariat”, de les escoles de la mort, i em vaig quedar enganxada a eixa entrevista.
Què trobaran els lectors en la teua novel·la? Es trobaran una dona que dirigix un joc, que és un joc pervers contra rellotge, és com un escape room en la vida real. És una novel·la molt cinematogràfica, tota l’estona passen coses, girs… És un thriller que sorprén el lector i et deixa amb ganes de més.
Com ha sigut endinsar-se, de nou, en el gènere de la novel·la negra? M’encanta el thriller! Ja en la meua segona novel·la vaig virar un poc cap al misteri, la intriga, potser no era un thriller, tan thriller com les dos últimes novel·les, ja que en la tercera sí que em vaig ficar de ple en el thriller psicològic. En esta novel·la sabia que volia seguir per ací, perquè em divertix molt, i jo també necessite que el que estic escrivint m’entretinga i em motive. La literatura per a mi servix fonamentalment a entretindre, per a evadir-nos de la vida quotidiana i, alhora, provocar, emocionar i fer-nos preguntes.
Com de rellevant creus que és subvertir els rols de poder entre hòmens i dones? A mi em sembla fascinant. Documentant-me per a este llibre, m’he adonat que la dona és molt més sibil·lina que l’home, molt més llesta, més intel·ligent, adopta altres formes, no mata com l’home, té altres mètodes… Les protagonistes de la novel·la manen, però són dones trencades, dones ferides, que miren de front a les seues pors. La por et pot paralitzar, però també pot ser un trampolí, que et du a fer coses molt greus i fortes, que s’escapen de la moral, de l’ètica i de tot, fins i tot coses que ni tan sols pensaves que podries fer i això és el que passa amb les protagonistes de la novel·la.
València té una presència primordial en totes les teues obres. Aconseguixes que el lector es posicione i geolocalitze a la perfecció. Hi ha un treball real d’anar als llocs abans d’escriure sobre ells? M’encanta esta pregunta perquè hi ha un treball molt real i molt dur, ja que sempre vaig a totes les localitzacions que ixen en les meues novel·les. I sí, València té una presència primordial en les meues novel·les. És una cosa que m’encanta fer, m’encanta descobrir llocs, m’encanta anar als llocs sobre els que escric i això, alhora, em crea noves necessitats.
Quins són els pròxims projectes? Últimament no pense molt en el futur. Vaig dia a dia, però sí, continuaré escrivint, perquè és el que m’ompli. El cap m’esclata d’idees, i seguiré, però no sé el que passarà en el futur, perquè el món de la literatura és molt difícil i canviant. A vegades pareix que les novel·les tinguen una data de caducitat molt ràpida. Estan tres mesos en el mercat i ja quedes arrasada per 1.200 novetats. Però continuaré escrivint. Tinc moltes coses al cap.
