La frase que resumix esta entrevista i l’últim llibre publicat pel psicòleg català Borja Vilaseca (Barcelona, 1981), Ama tu soledad (Vergara | Penguin Libros, 2024), podria ser la següent: “La solitud és el refugi del ser humà, des d’ella tries lliurement compartir-te des de l’amor”. L’obra ha sigut traduïda i publicada en vint-i-tres països i ha venut més de mig milió de llibres. Parlem amb el seu autor just abans de la presentació del llibre a la Sala Russafa sobre molts dels aspectes del llibre, com ara estar en parella o fadrí, la diferència entre solitud i soledat, o de com acompanya el lector “en un procés de desintoxicació social travessant la síndrome de l’abstinència”.

Com es presenta Borja Vilaseca per a algú que no el coneix de res? Soc un motivat de la vida, constantment aprenent, qüestionant-me… A vegades em veig com un vaixell trencagel, obrint camins, però tot basat en la meua experiència personal. Al final soc un divulgador, escriptor, emprenedor, que intente democratitzar l’autoconeixement i tractar de transformar l’educació i fomentar un despertar de consciència. Tota la meua vida la dedique a sanar-me a mi mateix i compartir el que he aprés.

Com vas començar en el món de l’escriptura? Vaig tocar fons amb 19 anys i no vaig anar al psicòleg, ni em vaig medicar, però vaig començar a escriure i a llegir llibres de filosofia, de psicologia per a entendre el que m’estava passant. Així vaig descobrir els meus dos grans amors: l’escriptura i la lectura. Són la meua teràpia. Em guanye la vida fent teràpia.

Com va sorgir l’idea d’Ama tu soledad? He estat una vintena d’anys en parella i la soledat em feia molta por. L’abandó, la soledat, la dependència emocional… Però va arribar un moment en què estàvem a punt de separar-nos i vaig dir: “M’endinsaré de ple en la meua major por, perquè sé que passarà”. I la mitat del llibre la vaig escriure en parella i l’altra mitat separat.

Què trobaran els lectors i lectores en este llibre? Trobaran un procés terapèutic dividit en tres parts. La primera part és explicar la idea de l’abandó, com hem arribat al punt en què crec que per a gran part de la població la soledat és una de les grans pors; com hem construït un gran pegat per a intentar sentir el dolor per un pretés abandó i com això genera una disfunció social totalment normalitzada.

I en la resta de l’obra? Fem també un procés terapèutic: Els mil passos cap a la llibertat, metafòricament. Acompanye el lector en un procés de desintoxicació social travessant la síndrome de l’abstinència i entenent la funció que té la tristesa, plorar conscientment, el minimalisme digital i avançar en eixe retir de solitud que propose. Finalment, en la tercera part, analitzem l’alegria de la solitud, com s’enfronta cadascú a si mateix quan s’ha aconseguit eixa solitud.

Quin reflex té això en la nostra societat? Per exemple, en el fenomen del Living Apart Together. Són tendències socials imparables que canviaran l’arquitectura de les ciutats… La solitud ben portada és el refugi del ser humà, i des d’ací tries lliurement compartir-te des de l’amor, més que des de la inclinació. Al final la solitud és la relació amb tu mateix, no hi ha més.

Podem dir que sanar fa mal? Sanar fa mal i el dolor sana. És una cosa paradoxal i contradictòria, però el dolor ben entés, amb ferramentes, és el més transformador que hi ha.

Què significa “desintoxicarse de la nicotina social”? La nicotina social és una metàfora. És una manera d’evadir-te i alienar-te i buscar una falsa sensació de connexió. Com no has connectat amb tu, et sents buit i d’ací sorgix la soledat. La soledat és un indicador de desconnexió profunda de l’ànima, del ser, de l’esperit… No estàs present en tu. El remei per a la soledat no és la companyia. El procés de desintoxicació se sembla al procés de desintoxicació d’una droga.

Quines són les claus per a gaudir d’una soledat sana i conscient? El fet d’aprendre a estar sol només s’aprén, simplement i planerament, estant sol. Al principi experimentes la soledat, que és una cosa molt diferent de la solitud. La solitud són com rutines d’autocura. Cuidar el teu cos, el teu esperit, la teua ment, el teu sistema nerviós…

Podem afirmar que este llibre és un manual per a aconseguir eixa soledat sana i conscient? Sí, però no amb consells i receptes, sinó amb reflexions universals, perquè cada persona és única, és un món, és singular. El llibre és una oda a la relació que estàs mantenint amb tu mateix, perquè això és el que és la solitud.

Amb quina sensació esperes que es queden els lectors o lectores en acabar el llibre? Voran amb claredat el que és una vida de pegats i el que és una vida de maduresa, i un camí de sanació. El llibre té un component de bescollada, que et fa adonar-te en quin punt estàs, però també té un component guaridor, instructiu i inspirador.

Quin creus que és el perfil més adequat per a regalar o recomanar el teu llibre? Qualsevol persona que intuïsca que al llarg de la seua vida ha tingut falta d’autoestima, dependència emocional… Jo m’incloc entre elles.

Tens nou llibres publicats fins ara. Ja tens pensat el següent? Tinc pensats els cinc llibres següents! En ells pretenc obrir nous camins en l’àmbit de la sexo-afectivitat.

Fotografia de portada: Xavier Torres