Els saló d’actes de l’Institut Interuniversitari López Piñero, al Palau de Cerveró de la Universitat de València, acollirà el pròxim dijous 11 de juny a les 17:00 hores, incloent-hi una sessió de Zoom, la presentació del llibre De la pesta a la grip: la ciutat assetjada. La gestió municipal de les epidèmies a la Mediterrània, 1348-1918, una obra col·lectiva editada pels historiadors Carmel Ferragud i Alfons Zarzoso que oferix una extensa panoràmica sobre la manera com les ciutats mediterrànies afrontaren les grans epidèmies al llarg de quasi sis segles. Publicat per la Universitat Politècnica de València dins de la col·lecció Estudis d’Història Local, el volum reunix una desena d’investigacions que recorren des de les pestes medievals fins a la grip de 1918, passant per episodis tan transcendents com la gran pesta valenciana de 1647-1648, probablement la crisi sanitària més greu de la història moderna del Regne de València. El llibre reivindica el paper dels municipis com a primera línia de defensa davant les malalties contagioses, molt abans que existiren Estats moderns capaços d’articular polítiques sanitàries generals.

Segons expliquen els editors, les epidèmies no només provocaven mortalitat, sinó que alteraven profundament l’economia, la vida política, la religiositat i les relacions socials. Per això, la història de les malalties és també una història de les comunitats humanes i de la seua capacitat d’organitzar-se davant les crisis. La major part dels estudis reunits en el volum se centren en casos concrets de l’antiga Corona d’Aragó, des d’Alzira, València o Oriola fins a Cervera, Barcelona, Mallorca o Girona.

Entre tots els treballs destaca el dedicat a la pesta de 1647-1648 a la ciutat de València, obra de l’historiador italià Gennaro Varriale. El capítol, significativament titulat “Crema València: la pesta valenciana de 1647-1648”, reconstruïx amb una extraordinària precisió documental els mesos en què la capital valenciana es va convertir en l’epicentre d’una catàstrofe sanitària sense precedents. Aquella epidèmia arribà en un moment especialment delicat, ja que el segle XVII havia estat marcat per les dificultats econòmiques, les males collites i les tensions socials derivades de l’expulsió dels moriscos. D’altra banda, quan la pesta va començar a estendre’s per la Mediterrània occidental, les autoritats valencianes sabien perfectament què significava la seua arribada, atés que durant segles s’havien desenvolupat protocols de prevenció, però, així i tot, la intensitat del brot acabà superant moltes de les defenses tradicionals.

L’estudi de Varriale mostra com les institucions civils i religioses intentaren interpretar el desastre combinant explicacions mèdiques, climàtiques i espirituals. Les inclemències meteorològiques, les alteracions ambientals i la ira divina apareixien sovint entrellaçades en els discursos de l’època. Al mateix temps, les autoritats desplegaren un ampli repertori de mesures preventives: controls de mobilitat, vigilància dels accessos urbans, restriccions comercials i mecanismes d’aïllament que recorden inevitablement experiències molt més recents. Un dels aspectes més interessants del treball és la reconstrucció detallada de la circulació de la informació, donat que la pesta obligà a una comunicació constant entre el govern municipal, el virrei, les autoritats religioses i altres poblacions del regne. Les notícies sobre nous focus de contagi condicionaven les decisions polítiques i econòmiques, mentre la por es propagava amb una rapidesa comparable a la mateixa malaltia. Així, els documents estudiats permeten seguir pràcticament dia a dia la successió dels esdeveniments i entendre com es prenien les decisions enmig de la incertesa.

La crisi no afectà únicament la capital. El llibre dedica també dos capítols complementaris a l’impacte de la mateixa epidèmia a Oriola i a la comarca de la Ribera del Xúquer. En el cas d’Oriola, es recupera i actualitza un estudi clàssic de Luis García Ballester i José Manuel Mayer Benítez, pioners en l’anàlisi històrica de les crisis demogràfiques valencianes. Pel que fa a Alzira i la Ribera, Carmel Ferragud aprofita una documentació excepcional per a mostrar com les mesures de quarantena, els hospitals provisionals i la mobilització dels professionals de la salut també transformaren profundament la vida quotidiana de les comunitats rurals.

En qualsevol cas, De la pesta a la grip no es limita a la gran epidèmia del segle XVII. El volum comença amb diversos estudis sobre les pestes medievals i les estratègies de defensa desplegades per municipis valencians i catalans durant els segles XIV i XV. S’hi analitzen qüestions tan diverses com el paper dels hospitals, la contractació de metges, les processons religioses, els cordons sanitaris o les tensions entre salut pública i activitat econòmica. El recorregut culmina en l’època contemporània amb treballs dedicats al còlera, la febra groga i la grip de 1918. En este sentit, els autors expliquen com les noves idees de la microbiologia transformaren la manera d’entendre les malalties i impulsaren la creació de laboratoris municipals, serveis sanitaris especialitzats i polítiques d’higiene urbana que acabarien configurant les bases de la salut pública moderna.

La publicació arriba en un moment en què la memòria de la pandèmia de la COVID-19 continua molt present. De fet, els editors reconeixen que l’experiència recent ha contribuït a renovar l’interés historiogràfic per les epidèmies i ha posat de manifest la vigència de moltes preguntes que ja es feien les societats del passat: com limitar el contagi sense paralitzar l’economia, quina informació oferir a la població o quin paper han de jugar les institucions públiques davant una emergència sanitària. Amb una mirada que combina història local i perspectiva mediterrània, De la pesta a la grip demostra que les epidèmies formen part de la història profunda de les nostres ciutats. I que, molt abans dels laboratoris moderns i de les vacunes, els municipis valencians ja havien hagut d’aprendre a conviure amb la por, la incertesa i la necessitat de protegir col·lectivament la salut de la població.