Entren en la recta final els darrers dies per a visitar a l’IVAM de València l’exposició Cristina García Rodero. España oculta, una mostra que permet redescobrir una de les obres més decisives de la fotografia contemporània de l’Estat. La cita, que es pot vore fins al 8 de febrer de 2026, reunix prop de 160 imatges que documenten festes, rituals, cerimònies i formes de vida populars captades entre 1973 i 1989, en un projecte que ha esdevingut ja un clàssic del patrimoni visual espanyol.

La sèrie España oculta naix arran de la beca de creació artística concedida a Cristina García Rodero per la Fundació Juan March el 1973. Aquell suport li va permetre recórrer durant anys pobles de tot el territori per a fotografiar una Espanya lluny de les imatges oficials i dels relats dominants sobre la modernització del país. El resultat va ser un treball de llarg recorregut, publicat en forma de llibre en 1989, que va marcar un abans i un després en la història de la fotografia documental hispànica.

Les imatges que ara es poden vore a l’IVAM mostren una mirada intensa i empàtica sobre el vincle entre allò espiritual i allò terrenal: processons, celebracions, rituals ancestrals, però també gestos quotidians, mirades, cossos cansats i moments d’intimitat col·lectiva. García Rodero ha explicat en diverses ocasions que el seu objectiu era “fotografiar l’ànima misteriosa, veritable i màgica de l’Espanya popular”, amb tota la seua càrrega de passió, tendresa, humor, dolor i força interior.

La mostra s’emmarca en la celebració del 50 aniversari de l’inici del projecte i coincideix amb la reedició del llibre España oculta, fet que ha impulsat una exposició itinerant per diversos centres artístics abans de recalar a València. En este recorregut el treball de García Rodero ha tornat a posar-se en diàleg amb el present, no només com a document històric, sinó també com a ferramenta per a reflexionar sobre identitat, memòria i transformacions culturals.

Cristina García Rodero (Puertollano, 1949), Premi Nacional de Fotografia i membre de l’agència Magnum, és una de les figures clau del fotoperiodisme i la fotografia documental. La seua trajectòria ha estat marcada per una aproximació humana i compromesa a les persones i als contextos que fotografia, amb una especial atenció a les tradicions, però també a les emocions i als conflictes que travessen les comunitats.

Per a qui encara no haja passat per l’exposició, estos últims dies són una oportunitat per a acostar-se a una obra que continua interpel·lant el públic dècades després de ser creada.