Un total de 482 persones de l’àmbit jurídic, acadèmic, cultural, empresarial i social han subscrit un manifest que reclama al president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, i als diputats de les Corts Valencianes que reactiven sense més demora la recuperació efectiva del dret civil valencià mitjançant la reforma de la Constitució espanyola. La iniciativa, impulsada per l’Associació de Juristes Valencians, considera que s’ha obert una “oportunitat històrica” que no pot tornar a desaprofitar-se.
El document recorda que les Corts Valencianes aprovaren el 5 de febrer de 2020 una proposició de reforma constitucional destinada a garantir de manera expressa la competència legislativa valenciana en matèria de dret civil, després que diverses sentències del Tribunal Constitucional anul·laren les lleis valencianes sobre règim econòmic matrimonial, custòdia compartida i unions de fet, aprovades a partir de la reforma de l’Estatut d’Autonomia de 2006. Els signants sostenen que aquella competència és una reivindicació “històrica i legítima” del poble valencià i denuncien que la seua pèrdua representa una anomalia respecte d’altres territoris amb dret civil propi.
El manifest retrau a les Corts que encara no hagen designat la delegació de diputats autonòmics encarregada de defensar la proposta davant el Congrés dels Diputats, malgrat el requeriment formulat per la presidenta de la cambra, Francina Armengol, el passat 21 d’octubre de 2025. Segons els promotors, esta inacció compromet “l’intent més sòlid i segur” de recuperar la competència legislativa i transmet la impressió que falta voluntat política per a culminar una reivindicació compartida durant anys per una àmplia majoria parlamentària i social.
Els impulsors apel·len també a seguir l’exemple del Parlament de les Illes Balears, que va respondre amb rapidesa a un requeriment similar i va culminar en pocs mesos la reforma constitucional que permetrà que Formentera dispose d’un senador propi. Consideren que el cas balear demostra que, quan hi ha voluntat política, els procediments poden avançar amb agilitat.
Entre els 482 signants hi ha representants de sectors molt diversos: juristes, notaris, registradors, procuradors, professors universitaris, empresaris, agricultors, representants del món cultural i membres d’entitats cíviques, segons ha informat l’Associació de Juristes Valencians. En este sentit, la recuperació del dret civil valencià és una reivindicació que acumula prop d’una dècada de mobilització cívica. A més de Juristes Valencians, ha rebut reiteradament el suport d’institucions com el Consell Valencià de Cultura, així com de col·legis professionals, organitzacions empresarials i nombroses entitats socials. Els defensors de la reforma argumenten que no es tracta únicament d’una qüestió jurídica, sinó també d’autogovern, ja que permetria tornar a legislar sobre aspectes del dret privat adaptats a la realitat valenciana, com les relacions familiars, el règim matrimonial o determinades matèries successòries.
MANIFEST dirigit al MH PRESIDENT DE LA GENERALITAT, JUAN FRANCISCO PÉREZ LLORCA i a les diputades i els diputats de les CORTS per a la votació URGENT en Corts Valencianes de la delegació de diputats que defenguen davant de les Corts Generals la RECUPERACIÓ EFECTIVA DEL DRET CIVIL VALENCIÀ.
Els firmants, valencians interessats en la recuperació del Dret civil valencià i de la competència per a produir lleis en matèria civil per part de la Generalitat, davant de la posició d’inactivitat de les Corts, MANIFESTEM:
1. Que és una aspiració històrica i justa del poble valencià la recuperació de la competència en matèria de Dret civil valencià.
Eixa competència històrica, de la qual va ser privat el poble valencià per Felip V, reiteradament reivindicada per les Corts i reconeguda expressament en el nostre Estatut d’Autonomia, va ser declarada inconstitucional per sentències del Tribunal Constitucional.
2. Que, ara, com a poble valencià, tenim l’ocasió històrica per a recuperar-la, sense ambigüitats: recorrent a l’oportuna reforma del document constitucional. D’eixa manera, repararem una injustícia històrica comesa contra el nostre antic Regne, una injustícia que encara perdura; i, correlativament, donarem autèntica força de contingut al nostre Estatut d’Autonomia, reformat en el 2006 per a satisfer dos objectius: una aspiració secular del poble valencià, i una quota més gran d’autogovern.
3. Que l’actual moment històric és el més propici per a la reivindicació del nostre antic Dret Foral.
4. Que la reforma constitucional és la via més clara, indubtable, límpida i ràpida de recuperar la competència en matèria de Dret civil valencià.
5. Que, contràriament a les iniciatives mostrades per elles sempre en este sentit, actualment les Corts manifesten un posicionament erràtic i el qual, a banda de no estar justificat, compromet significativament l’intent més rellevant i segur de recuperar la garantia constitucional de la competència civil de la Comunitat Valenciana (i, per tant, recuperar el nostre propi Dret civil). Evidencien una falta de voluntat política que pretén excusar-se (i escudar-se) en qüestions tècniques que no tenen sentit.
6. Que, al costat de les mateixes Corts, la pràctica totalitat dels municipis valencians, associacions empresarials i de professionals, sindicats, associacions agràries, universitats i diferents entitats representatives de la societat civil han manifestat la seua adhesió, sense reserva, a la proposició de reforma constitucional.
7. Que no contestar al requeriment practicat per la Presidència del Congrés el 21 d’octubre, i no designar els diputats autonòmics encarregats de defendre la proposta de reforma constitucional de manera immediata impliquen la voluntat política de no voler recuperar la competència de les Corts en matèria de Dret civil; i, sobretot, comporten la renúncia a u dels pilars històrics del nostre autogovern.
Per tot això, URGIM a les Corts i a tots i cada u dels diputats i diputades que les componen, i URGIM als grups parlamentaris de les Corts i al PRESIDENT DE LA GENERALITAT, com a diputat de les CORTS i especialment com a màxim representant dels valencians, que designen els tres ponents que han de defendre davant de les Corts Generals la proposició de reforma constitucional en pro del reconeiximent de la competència de les Corts sobre el Dret civil valencià, un reconeiximent que les mateixes Corts varen votar majoritàriament el 5 de febrer del 2020.
La nostra classe política, i especialment els grups parlamentaris en les Corts, s’han d’enfrontar al problema polític del Dret civil valencià, i l’han de solucionar d’una forma tan unitària i resolutiva com la que ha demostrat la societat civil, per a satisfer l’aspiració llegítima del poble valencià. Prenguen nota del Parlament Balear, que, davant d’un requeriment similar de la presidenta del Congrés (fet el mateix dia: 21 d’octubre), determinà que la delegació balear seria triada diligentment. La seua resposta ha culminat en la reforma de l’art. 69-3 de la Constitució, la qual ha dotat l’illa de Formentera d’un senador de forma independent. Ho han conseguit en el mínim temps, per haver-se tramitat pel procediment accelerat que suprimix les fases de ponència i comissió.
Davant del Dret civil valencià, del qual va privar-nos injustament Felip V, podem també ser privats ara vergonyosament pels representants dels propis valencians i valencianes, unes persones que estan obligades a defendre l’autogovern estatutari.
No pot ser esta una nova ocasió frustrada, MH president de la Generalitat, i damunt imputable a les Corts Valencianes, la mateixa institució que promogué una reforma constitucional com a garantia de l’autogovern valencià en matèria de Dret civil.
