El cicle de conferències d’història medieval del Monestir de Valldigna continua este dissabte 13 de juny amb una cita d’excepció. A les 19:00 hores, a l’almàssera del monestir de Simat de la Valldigna, la historiadora María Jesús Fuente Pérez oferirà la conferència “Entre el amor y el temor. Ser madre en la Edad Media”, una aproximació rigorosa i divulgativa a una realitat fonamental de les societats medievals que, paradoxalment, ha romàs durant molt de temps en un segon pla dins de la historiografia.
La ponent és una de les medievalistes més prestigioses de l’àmbit hispànic. Catedràtica emèrita d’Història Medieval de la Universidad Carlos III de Madrid, doctora per la Universidad Complutense i màster en Educació per la Universitat de Harvard, ha dedicat una part important de la seua trajectòria investigadora a l’estudi de les dones en l’edat mitjana, convertint-se en una referència internacional en camps com la història de les reines, el poder femení, la construcció cultural del gènere, la violència contra les dones o les experiències femenines en les societats medievals. En concret, amb una extensa producció acadèmica i divulgativa, María Jesús Fuente ha contribuït decisivament a renovar la mirada sobre la història medieval des de la perspectiva de les dones i les seues investigacions sobre figures com Urraca de Castella, María de Molina, Peronella o Violant d’Aragó, alhora que els seus treballs sobre la denominada “querella de les dones” o les relacions de poder en les monarquies medievals l’han consolidada com una de les veus més autoritzades per a explicar la realitat femenina d’aquells segles.
La conferència de Simat se centrarà, però, en una altra de les grans línies de treball que ha desenvolupat durant els últims anys: la maternitat medieval. La base de la intervenció serà la investigació que va cristal·litzar en el llibre La luz de mis ojos. Ser madre en la Edad Media (Taurus, 2023), una obra considerada una aportació fonamental per a comprendre com vivien les dones l’experiència de la maternitat en les societats medievals europees. L’obra analitza tot el procés vital relacionat amb la maternitat: des de les actituds davant de la sexualitat, la concepció i el desig –o el rebuig– de tindre fills, fins a l’embaràs, el part, la lactància i la criança. També aborda qüestions tan complexes com l’esterilitat, l’avortament, la mortalitat infantil, el paper de les comares i les nodrisses, l’abandó de criatures o les relacions afectives entre mares i fills.
En este sentit, el seu principal valor rau en la capacitat de reconstruir no sols les pràctiques socials i culturals, sinó també els sentiments, les pors, les esperances i els dilemes de les dones medievals a partir d’una gran diversitat de fonts documentals. No debades, una de les aportacions més innovadores de María Jesús Fuente ha sigut demostrar que existixen nombroses fonts per a estudiar la maternitat medieval, tot i que durant dècades es va considerar un tema pràcticament inaccessible. Documents jurídics, cròniques, testaments, contractes, textos religiosos o literatura de l’època permeten recuperar les experiències de dones de diferents classes socials i entendre millor el seu món interior.
Per tant, la conferència del Monestir de la Valldigna oferirà una oportunitat única per a acostar-se a una faceta essencial de la història de les dones que només recentment ha començat a ser estudiada amb profunditat. A través de les investigacions d’una de les màximes especialistes en la matèria, el públic podrà descobrir fins a quin punt moltes idees, creences i pràctiques relacionades amb la maternitat tenen arrels que es remunten a l’edat mitjana. A més a més, l’obra Ser madre en la Edad Media podrà ser adquirida allí mateix i signada per la mateix autora.
En definitiva, organitzat dins del cicle d’història medieval impulsat al Monestir de la Valldigna pel Grup Harca, la Mancomunitat de la Valldigna i la Generalitat Valenciana, l’acte es presenta com una ocasió excepcional per a escoltar una investigadora que ha contribuït decisivament a recuperar la veu de les dones medievals i a mostrar que la seua experiència vital forma part indispensable de la nostra història col·lectiva.
