La història de la pilota valenciana està plena de gestes esportives, rivalitats memorables i figures llegendàries. Però també amaga episodis molt menys coneguts, com ara el que ha tret a la llum un recent estudi elaborat pels investigadors Víctor Agulló, Dayana Arteta i Helena Paricio, “El trinquet de la memòria. L’exili dels pilotaris valencians”, que ha donat a conéixer una realitat pràcticament absent de la nostra memòria col·lectiva: l’exili i la repressió que patiren nombrosos pilotaris valencians després de la Guerra Civil.

En concret, la investigació, basada en documentació històrica i entrevistes a familiars i descendents, reconstruïx les trajectòries de quatre grans jugadors de pilota i una raquetista professional que, a causa del seu compromís amb la República o simplement per les circumstàncies del conflicte, es veren obligats a fugir, patiren presó o hagueren de reconstruir les seues vides lluny de casa. Els protagonistes són Fenoll de Torrent, el Güelo de Rafelbunyol, el Perolero de Pedralba, el Pelat de Riola i la raquetista basca Marina Basauri, establida a València.

L’estudi recorda que la pilota valenciana era, abans de 1936, molt més que un esport. Present en pràcticament tots els pobles valencians, constituïa un element central de la vida social, cultural i festiva del país. Trinquets, carrers i frontons eren espais de trobada on coincidien llauradors, obrers, comerciants i burgesos. Els grans pilotaris eren autèntics ídols populars i molts d’ells participaven activament en iniciatives solidàries, benèfiques o vinculades als ideals republicans. Però la victòria franquista va alterar radicalment aquell univers, ja que la guerra provocà la mort de jugadors destacats, afusellaments, empresonaments i una dura repressió contra aquells que havien mostrat simpaties per la República. A tot això, a més, s’afegí l’exili de nombrosos esportistes, una circumstància que també afectà la pilota valenciana i contribuí a afeblir un món que ja havia quedat devastat per la guerra.

Fenoll, Fenollosa, Muñoz, Pascual i Basauri

En relació amb això, un dels casos més singulars és el de Josep Maria Fenoll Garrigues, conegut com a Fenoll de Torrent, considerat un dels millors mitgers de la seua generació. Vinculat a la CNT i a la Columna de Ferro durant la guerra, va ser internat al camp de concentració d’Albatera després de la derrota republicana. Va aconseguir escapar i passà prop d’una dècada amagat en les muntanyes de l’interior valencià, relacionat amb el maquis. Finalment, en 1948 va travessar la frontera i s’exilià a França. Va viure a Perpinyà, Brioude i París, on romangué fins a la seua mort sense tornar mai a terres valencianes.

També dramàtica fou la trajectòria de Juan Fenollosa Iborra, conegut com el Güelo o el Gualo, una de les grans figures de les llargues. Republicà i afiliat a la UGT, s’exilià a França al final de la guerra i fou internat al camp de concentració de Bram. Enganyat per les promeses de les autoritats franquistes, decidí tornar a Espanya i hagué de patir diversos anys de presó. Tot i ser finalment absolt, va continuar patint persecució, agressions i marginació social durant molt de temps. Finalment, una vegada recuperada una certa normalitat, tornà a jugar a pilota i continuà sent una figura admirada als carrers de l’Horta i de les comarques centrals valencianes.

El cas d’Isidro Muñoz Sesé, el Perolero de Pedralba, mostra una altra cara de l’exili. Considerat una autèntica llegenda dels frontons valencians, arribà a disputar partides multitudinàries i assolí una enorme popularitat abans de la guerra. Mobilitzat a l’exèrcit republicà, després de la derrota hagué d’exiliar-se a França, on passà per diversos camps de concentració i participà en la Resistència contra l’ocupació nazi. Anys després emigrà a l’Argentina, on va iniciar una nova vida. No tornaria a Pedralba fins a 1978, ja acabada la dictadura, quan rebé emocionats homenatges i el reconeixement del seu poble.

Més discreta però igualment significativa és la història de Juan Pascual Vila, el Pelat de Riola. Figura destacada de la pilota de carrer a la Ribera Baixa, fou empresonat després de la guerra per les seues idees republicanes. Una vegada alliberat, la precarietat econòmica i la pressió política l’obligaren a emigrar a França durant una dècada. Allí treballà en les explotacions agrícoles de la Camarga francesa i, encara que les dificultats marcaren la seua vida, continuà sent una referència per a diverses generacions de pilotaris de la comarca.

L’única dona protagonista de l’estudi és Marina Basauri Yarza, una destacada raquetista professional. Nascuda a Eibar en 1926, hagué d’exiliar-se amb la seua família durant la Guerra Civil. Després d’un llarg periple pels camps de refugiats del sud de França i Catalunya, tornà al País Basc, on inicià una brillant carrera esportiva. Va jugar als principals frontons de l’Estat i es retirà a València, ciutat on s’establí definitivament. La seua història il·lustra també la contribució de les dones esportistes a la memòria democràtica, un aspecte sovint ignorat pels relats tradicionals.

Els cinc protagonistes de la investigació d’Agulló, Arteta i Paricio de Castro

La pilota, signe d’identitat

D’una altra banda, els autors de l’estudi destaquen que la pilota valenciana no va desaparéixer de la vida dels exiliats. En molts casos es convertí en un element de memòria i identitat. A França, l’Argentina, l’Uruguai o Algèria, les converses sobre trinquets, partides i pilotaris servien per a mantindre viu el vincle amb la terra d’origen. La pilota actuava així com una forma de resistència cultural davant del desarrelament.

Més de huitanta anys després, la investigació reivindica la necessitat de recuperar estes històries i incorporar-les al patrimoni col·lectiu dels valencians. Per als investigadors, la memòria dels pilotaris exiliats no és només una qüestió esportiva, sinó també una forma de comprendre millor les conseqüències humanes de la guerra i la dictadura. Uns hòmens i una dona que, malgrat la repressió, la presó o l’exili, continuaren mantenint viva la passió per un esport que forma part essencial de la identitat valenciana.

La seua història, en definitiva, demostra que, fins i tot lluny dels trinquets, la vaqueta mai va deixar de botar en la memòria dels qui es veren obligats a abandonar la seua terra.

.

Tota la plantilla del trinquet de Pelayo va participar en les partides pro damnificats del vaixell soviètic Komsomol al Trinquet de Pelayo en 1936. En la imatge Xiquet de Quart, Pepe Llíria, Lloco II de Burjassot, Rafael Llíria, Moliner d’Alboraia, Xato de l’Estació, Juliet i Micalet de Paterna (Fons Finezas, Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu)

Fotografia de portada: Pilotaris a la presó model de València 1940. El joc de pilota va ser l’ esport més practicat pels presos republicans a les presons franquistes valencianes. Drets, el segon per l’esquerra és el Tio Pena, que en 1947 construiria el trinquet de Massamagrell (arxiu Familiars Tio Pena)