València continua reivindicant el llegat de Maria Beneyto amb una nova iniciativa que permet descobrir la ciutat a través dels ulls de l’autora. L’Ajuntament de València ha presentat la Ruta Maria Beneyto, un itinerari literari i urbà format per dotze punts que recorren els escenaris més significatius de la vida i l’obra d’una de les grans veus de la literatura valenciana del segle XX. La proposta, elaborada pel professor de la Universitat de València Alexandre Bataller, convida a caminar pels carrers que van marcar la trajectòria personal i creativa de l’escriptora de La dona forta. La ruta s’emmarca en els actes de recuperació i difusió de l’obra de Beneyto, una autora fonamental de les lletres valencianes que va escriure tant en valencià com en castellà i que ha sigut objecte d’un renovat interés institucional i acadèmic en els últims anys.
L’itinerari arranca en la plaça de Maria Beneyto, espai que porta el seu nom des de 1997 i on també es troba la biblioteca municipal dedicada a l’escriptora. Allí, els visitants poden escoltar el poema Ciutat, una evocació de València com a espai compartit de convivència i memòria. La segona parada se situa al carrer del Marqués de Caro, on es trobava l’antic Cinema Museu, present en la novel·la El riu ve crescut. Des d’allí, la ruta es trasllada al carrer Moret, davant la casa natal de Beneyto, descrita per ella mateixa en el text Un dels motius.
El quart punt són les Alberedetes dels Serrans, un dels espais més estimats per l’autora i immortalitzat en el poema Niños de las Alameditas de Serranos. A continuació, el recorregut arriba al carrer de la Batlia, on Beneyto va viure durant la joventut i que va convertir en matèria literària en el poema Calle de la Bailía, número uno. La sexta parada recorda els bombardejos de la Guerra Civil a través de l’antic refugi antiaeri dels jardins del Palau de la Generalitat, vinculat al poema Ciutat bombardejada. Tot seguit, el mateix Palau de la Generalitat evoca la relació de l’escriptora amb la Institució Alfons el Magnànim, que va premiar diverses vegades la seua obra.
El carrer del Governador Vell constituïx l’octau punt del trajecte, relacionat amb records familiars i recreat en el poema Barri antic. Després, la ruta arriba al número 42 del carrer la Pau, escenari associat a La dona forta, considerada la seua novel·la més emblemàtica. En el número 48 del mateix carrer la Pau, on es trobava l’antic Café Lara, es recorda l’amistat entre Beneyto i Joan Fuster a través del poema L’engany.
L’últim tram del recorregut se centra en l’Eixample. El carrer de Ciril Amorós recorda els espais de sociabilitat literària freqüentats per l’autora, mentre que el Mercat de Colom apareix vinculat a diversos textos de memòria urbana. Finalment, la ruta conclou al carrer Ciscar, 66, on Maria Beneyto va residir durant dècades i on va viure fins a la seua mort l’any 2011.
Els dotze punts de la ruta disposen de plaques informatives senyalitzades amb codis QR, de manera que en escanejar-los amb el mòbil es pot accedir als continguts literaris vinculats a cada lloc, incloent-hi poemes i fragments narratius de Maria Beneyto. Amb esta iniciativa, València convertix la geografia personal de Maria Beneyto en un mapa literari obert a la ciutadania. Una invitació a redescobrir la ciutat i, alhora, a recuperar una autora imprescindible que va fer de València un dels grans protagonistes de la seua obra.
