Ja està disponible en línia la conferència que el catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat de València Amadeo Serra Desfilis va impartir dins del Cicle d’Història Medieval de la Corona d’Aragó organitzat al Monestir de Santa Maria de Valldigna. La seua intervenció, dedicada al desaparegut Palau del Real de València, pot vore’s íntegrament en YouTube i oferix una completa aproximació a la història, l’arquitectura, els usos i la transcendència simbòlica d’un dels edificis més importants de la capital valenciana fins a la seua destrucció a començaments del segle XIX.

Durant la conferència, Serra reivindicà la necessitat de tornar a situar el Palau del Real al centre de la memòria històrica valenciana. No debades, es tractava de la principal residència dels monarques a València i d’un dels conjunts palatins més destacats de la Corona d’Aragó. La seua desaparició física ha contribuït a esborrar-lo de la consciència col·lectiva, però durant segles va ser l’espai més representatiu del poder reial al territori valencià.

L’historiador recordà que els orígens del palau es remunten a l’etapa andalusina, quan existia una almúnia o residència suburbana situada a l’altra banda del Túria. Després de la conquesta de València per Jaume I, aquell conjunt passà a mans dels nous sobirans cristians i experimentà un llarg procés de transformació. Així, al llarg dels segles XIII, XIV i XV els monarques ampliaren i reformaren successivament l’edifici fins a convertir-lo en una complexa residència cortesana adaptada a les necessitats polítiques i representatives de la Corona.

La conferència posà especial èmfasi en el moment d’esplendor del palau durant la baixa edat mitjana, de manera que Serra explicà com els reis valencians, especialment Pere el Cerimoniós i Alfons el Magnànim, impulsaren reformes que enriquiren considerablement l’edifici. Aquell procés donà lloc a un conjunt arquitectònic de gran sofisticació, amb salons cerimonials, capelles, jardins, patis, cambres privades i espais destinats a l’administració i el govern.

Segons exposà l’investigador, el Palau del Real no era únicament una residència. També era un escenari de representació política: en les seues dependències es rebien ambaixadors, es negociaven afers d’Estat, es celebraven cerimònies i es visualitzava el prestigi de la Corona, com ara en una part dels jardins destinada als animals exòtics. Per això, la seua arquitectura i decoració responien a una clara voluntat de projectar poder i legitimitat.

Un dels aspectes més interessants de la intervenció va ser la reconstrucció de l’aspecte que pogué tindre el conjunt. Per a això, Serra recorregué a plànols, gravats, documents, restes arqueològiques i altres exemples semblants d’arreu d’Europa per a mostrar l’evolució del palau al llarg dels segles. També destacà la importància de les fonts iconogràfiques, especialment les vistes històriques de la ciutat, que permeten entendre com el Palau del Real dominava visualment l’accés de València i mantenia una estreta relació amb el riu i l’entorn dels actuals Jardins del Real.

L’historiador dedicà igualment una part significativa de la conferència a la rica decoració artística del palau. Obres pictòriques, retaules, tapissos, escultures i objectes sumptuaris contribuïen a convertir-lo en un dels principals focus de producció i consum artístic de la Corona d’Aragó. I tot eixe patrimoni, hui dispers o desaparegut en bona part, evidencia la rellevància cultural que tingué la residència reial de València durant molts segles.

Finalment, la destrucció del Palau del Real en 1810 constituí un altre dels eixos de la conferència. En el context de la Guerra del Francés, les autoritats decidiren enderrocar-lo per a evitar que poguera servir de posició militar a les tropes napoleòniques. Aquella decisió provocà la desaparició d’un monument excepcional i encetà, en la part final de la mateixa conferència, un debat sobre la necessitat, o no, de reconstruir o almenys posar en valor el conjunt.

Precisament en este punt Serra reflexionà sobre la manera com la societat valenciana ha gestionat la memòria del palau. Malgrat les excavacions arqueològiques i els estudis fets en les últimes dècades, considera que no ha rebut l’atenció institucional i pública que mereixia. “De Sorolla mai no en tenim prou“, però, en canvi, el Palau del Real de València no té un centre d’interpretació i recuperació patrimonial com el que mereix, atés el seu simbolisme històric, afirmà.

La conferència, en definitiva, conclogué amb una reivindicació de la importància del Palau del Real com a peça fonamental per a entendre la trajectòria política, històrica, artística i institucional del Regne de València. Més enllà de les restes conservades, Serra mostrà que el monument continua sent un element clau de la memòria valenciana i que el seu estudi permet comprendre millor el paper que València exercí dins de la Corona d’Aragó i de la Monarquia Hispànica.

Imatge de portada: Il·lustració del Palau del Real de València feta per Virginia Lorente per a la portada de la revista Lletraferit #29