Les nyores són uns pimentons esfèrics, rojos, més prompte xicotets, que hi ha costum de menjar-se’ls una vegada assecats, quan quasi no en queda més que la pell. Són típiques de les comarques del Vinalopó, l’Alacantí i el Baix Segura, on el consum que se’n fa és molt gran, però són conegudes a les zones costaneres de tota la geografia valenciana. Es fan servir de condiment a les picades i els sofregits, perquè donen molt de sabor, però també hi ha qui se les menja tal qual, fregides o torrades, amb un tros de saladura. Cruixen a la dent i són una menja de gust fort i abellidor que no sabria comparar a cap altra cosa. Al Vinalopó Mitjà hi ha el costum de rostir-les a la brasa i acompanyar-les amb sardines de bota, també rostides, però és un plat en franca regressió perquè a les cases modernes ja no és possible fer foc de llenya.
En el setmanari de Monòver El Pueblo aparegueren entre 1906 i 1914 uns articles signats per Cañís, pseudònim dels escriptors locals Joaquim Amo i Amancio Martínez, el germà d’Azorín, un dels quals portava per títol “Menchaes” i allà trobem les nyores amb sardines de bota: “Tamé es veritat qu’es fasegures tampoc fan corrensa. Y si a má ve, mon entrem per la verea des menchaes, ¡casi res diu el paperet! Aneu apuntán: olla de penques, alls, arrós en conill, tallains en toñina, salsimojo de faves, bacallá bollit, ñores de roña rosties en sardines de bota, pa en oli torrat al forn, ensalá de alficós… y la ompliura pa el grex del carro es dies de mudat. Y dempués te rentes es dens en toña“.
Ingredients (per a 1 ració): 4 nyores i 2 sardines de bota.
Preparació: D’entrada farem un foc de brases i les deixarem refredar una mica. En acabant, al caliu somort de les brases, rostirem les nyores i les sardines. Anirem girant les nyores per tal que es facen per tots costats, vigilarem que no es recremen, les traurem i les posarem en un plat. Quan les sardines s’hauran rostit per un costat, les tombarem i les rostirem de l’altre. En estar rostides les traurem, les posarem en el plat de les nyores i ho portarem a taula. Cal fer les sardines a bocins, els quals es mengen amb una mica de pa, i, de tant en tant, es barregen amb les nyores, que es mengen a mos redó, fins que ja no queda res al plat, tot ben regat amb bona cosa de vi negre. Hi ha qui amanix les sardines amb unes gotes d’oli d’oliva.
