La tomaca amorosix els guisats i ho fa tot molt gustós, però a vegades, si no està suficientment madura, convé afegir-li una cullerada de sucre per tal de neutralitzar la seua acidesa. Llavors, amb sucre, fa uns plats magnífics, dels més bons del receptari. Els calamars amb tomaca són típics de la Marina Baixa, el Baix Vinalopó i l’Alacantí, ia tot arreu els preparen de manera molt semblant.
Apareix en un alguns papers antics, com en la poesia “‘Peix del bou”, que es va publicar el 8 d’octubre del 1922 en el setmanari il·licità Trabajo. en copiarem un fragment:
Ya está aquí,
el dols y ric llangostí
el calamar tendre y fi
que fregits, en tomateta
fan fuchir a la bogueta
perque sí.
I en el número del 7 de març de 1937 del setmanari El Obrero, de la mateixa ciutat d’Elx, aparegué la poesia “Apuros de un ciutadà”, escrita a l’estil d’auca; el ciutadà en qüestió es queixava que el paper moneda tenia poc de valor i jo la transcriuré en la grafia actualitzada amb què la va deixar Ricard Blasco en el llibre Poesia política valenciana, que és d’on l’he treta:
He passat més d’un apuro
Per un bitlletet d’a duro.
En el estanc: «—Un paquet,
i se cobre del bitllet».
Mira el caixó l’estanquer
i em contesta: «—No pot ser».
«—Jo no vull plata senzilla.
Em conforme amb calderilla».
«—Se’n duga la mercancia.
Ja me pagarà altre dia».
Açò raya en lo indecible…
En busca del comestible
jo me’n vaig directe a un bar:
«—Piso, què tens que menjar?»
«—Xe, calamars en tomata.
De Guardamar, com la plata».
Bon esmorzar! Exquisit!…
«—Tomàs, a cobrar s’ha dit».
«—Altre bitllet? Contra Déu!
Em deu l’esmorzar; me’l deu!»
Avorrit de lo que em passa,
Em plantifique en la plaça.
Me’n vaig, però d’estampia
i em fique en la barberia.
M’arreglen i… mà al paper;
i en això, diu el barber:
«—A este pas canvie d’ofici…
Vaja. Me deu el servici».
I aquí me tens, bon lector,
que no sé per a on tirar,
i amb un duro de valor.
I hasta que no pague…, clar,
resulte un estafaor.
Ingredients (per 4 racions)
1 kg de calamars, 1 kg de tomaca madura, vi blanc, llorer, pebre, oli d’oliva i sal.
Preparació
De primer netejarem i trossejarem els calamars i, en acabant, pelarem i picolarem les tomaques.
Seguidament posarem un raig d’oli en una cassola de fang i la deixarem al foc, més aïna fluix. Quan l’oli estarà calent hi posarem els calamars i els sofregirem. Hi afegirem un parell de fulles de llorer, els farem unes remenades amb la cullera de fusta i, abans d’agafar color, hi afegirem la tomaca i la sofregirem també.
Ho remenarem ara i adés i, en estar tot confitat, hi afegirem mig got de vi i apujarem el foc. Ho salpebrarem i, en alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bollir a foc suau. Al cap d’un quart d’hora o vint minuts ho traurem i ho escudellarem.
Variants
Hi podem sofregir una ceba o tres o quatre alls, tot trinxat.
D’altra banda, ens podem estalviar el vi.
Hi ha qui fa els calamars en anelles.
Uns altres hi afigen una cullerada de sucre, especialment si, com hem dit al principi, la tomaca encara no té la maduració adequada.
