Arròs amb pata

by | 29/11/2024

Una recepta típica de les comarques meridionals valencianes, prou difícil de vore
Temps de lectura: 2 minuts

És un arròs típic de l’Alacantí i part del Vinalopó i l’Alcoià, com que és una mica laboriós de preparar i sol eixir a taula molt rarament. Abans, quan la pata, que ha de ser de vaca o vedella, venia sense netejar, calia molt de temps i paciència per a deixar-la en condicions, però ara ja la venen neta i no cal tant de treball. Tot i així, no se sol fer massa, però, en contrapartida, es pot trobar en alguns restaurants, que també el fan bo. El trobem en la poesia “Olent a la botifarra”, publicada en el setmanari alacantí El Tio Cuc del 20 de juliol de 1918, de la qual en copiarem una part:

De res servix que la chusma 

vacha sempre a la que salta, 

volent que la cupletera

se menche un arros en pata, 

o que prenga un ramellet 

de flors de figa de pala.

Ingredients (per a 4 racions)

250 g d’arròs, 500 g de pata de vedella (o de vaca, o de bou), 200 g de tripes de vedella, 1 os de pernil, 50 g de cigrons, 1 ceba, safrà, oli d’oliva i sal.

Preparació

D’entrada rentarem la pata, la tallarem per la mitat (a la llarga) i, en acabant, rentarem i trossejarem les tripes. A continuació posarem pata i tripes en una olla, ho cobrirem amb aigua i ho deixarem al foc. En alçar el bull rebaixarem la flama i ho deixarem bollir a foc suau. Al cap d’un quart d’hora ho traurem del foc i en llançarem l’aigua. Ho tornarem a cobrir amb aigua nova i ho deixarem una altra vegada al foc. Hi afegirem els cigrons (prèviament remullats) i l’os de pernil, ho salarem lleugerament i, en alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau.

Mentrestant, pelarem i trinxarem la ceba. Al cap d’unes dos hores i mitja d’ebullició, quan tot estarà cuit, apagarem el foc, traurem la pata i les tripes i ho posarem en una plata (també en reservarem el brou i els cigrons). Quan la pata s’haurà refredat una mica li traurem els ossos i l’esbocinarem.

En estar tot preparat posarem un raig d’oli en una cassola de fang i la deixarem al foc, més aïna fluix. Quan l’oli estarà calent hi posarem la ceba i la sofregirem. La remenarem ara i adés amb la cullera de fusta i, en daurar-se lleugerament, hi posarem la pata i les tripes i ho sofregirem també. Ho continuarem remenant i, en estar tot lleugerament sofregit, hi posarem els cigrons i el caldo (dos tasses i tres quarts per cada una d’arròs) i apujarem el foc.

Ho tastarem de sal, ho ensafranarem i, en alçar el bull, hi posarem l’arròs. Hi farem una remenada i, en tornar a alçar el bull, ho deixarem bollir a foc més prompte fortet. En passar 8 o 10 minuts rebaixarem la flama i ho deixarem bollir a foc suau. En arribar als 15 minuts d’ebullició, quan l’arròs serà cuit i melós, ho traurem del foc i ho escudellarem perquè no continue la cocció.

Variants

Hi podem afegir un tros de xoriço, un parell de botifarres de ceba (secallones), un peu de porc, un polsim de pebre o un clavell d’olor. S’hi pot sofregir una tomaca o un parell d’alls trinxats.

Fotografia: Arròs amb pata de Ximo Carrión, inclòs en el seu llibre ‘Els nostres arrossos’

Vicent Marqués (València, 1950) és cuiner i escriptor especialitzat en la gastronomia. Col·labora com a articulista en diversos mitjans de comunicació i ha publicat nombrosos llibres, entre els quals destaquen els deu volums de l'enciclopèdica Història de la cuina catalana i occitana.

Et pot interessar

La paella (I)

La paella (I)

Els orígens de la paella i de com es va convertir en el plat nacional valencià entre mitjan segle XIX i principis del XX. Encetem la sèrie “Diumenges de paella”, de Vicent Marqués…

La paella de ceba

La paella de ceba

Un arròs poc comú que fan per la Ribera Baixa, la Safor, la Marina, el Baix Vinalopó i l’Alacantí amb ceba i bacallà