“Recibe Jorge Molina, ahí va Jorge Molina, cabalga como si fuera un chaval, sigue Jorge Molina, que pisa área, le puede pegar… el golpeo… ¡Tocó en Hugo Duro! ¡Tocó en Hugo Duro, que le negó el gol a su compañero! Y ahora la réplica inmediata del Valencia, ¡qué bonito es el fútbol cuando se vuelve loco! Envío al área Gameiro, Rodrigo…. ¡Bueno, bueno, bueno, bueno! ¡Bueno, bueno, bueno, bueno! ¡Bueno, bueno, bueno, bueno! ¡Bueno, bueno, bueno, bueno…! ¡Goooooooooooooooool! ¡Gooooooooooooooooool! ¡Gooooooooooooool del Valencia! ¡Esto es una locura, amigos! !Esto es una locura, amigos! ¡De lo imposible, de lo improbable, a la realidad! ¡Estaba fuera el Valencia! ¡Estaba rozando con la yema de los dedos la semifinal el Getafe, pero despertó el Valencia!”.
Així va narrar Miguel Ángel Román el que potser és el darrer gran record de l’imaginari col·lectiu del València CF: el gol de Rodrigo contra el Getafe CF el 29 de gener de 2019 que va significar, en el temps de descompte, l’èpica classificació de l’equip de Marcelino a les semifinals de Copa contra el Betis i la victòria posterior al Villamarín davant del Barça de Messi a finals de maig d’aquell any. Llavors Hugo Duro, nascut a la mateixa ciutat de Getafe, de vora 200.000 habitants i tocant Madrid, tenia 19 anys i, després d’una temporada al Castilla, va fitxar –coses de la vida!– pel València… Ací du quatre temporades, des del 2021 –dels 20 als 24 anys de moment– i té contracte per a quatre temporades més, havent-se convertit en un dels jugadors més representatius, junt amb el pedreguer José Luis Gayà. La seua implicació amb el València ha estat extrema des del moment en què aplegà: ha jugat més de cent partits de lliga, ha clavat 23 gols i ha esdevingut un dels jugadors més volguts per l’afició.
Per si fora poc, bona mostra de la seua imbricació amb la societat valenciana és que fa una parell d’anys va començar a festejar amb una valenciana d’Albalat dels Sorells, Nerea Martí, amb qui es va casar fa quatre mesos a l’església de Santa Caterina de València. ¿I qui és Nerea Martí? Ni més ni menys que una de les principals pilots d’automobolisme d’Espanya i del món, atés que ja en el 2019 va participar en les W Series i actualment, amb 22 anys, ho fa en la F1 Academy, la competició de cotxes femenina des de la qual es prepara l’arribada de conductores a la Fórmula 1. A la boda i el convit, que va tindre lloc en l’alqueria de Sant Miquel d’Espioca, a Picassent, van assistir la majoria de jugadors valencians o valencianitzats del València, com Jaume Doménech, Javi Guerra, Pepelu o Diego López. Abans, des de Santa Caterina van voler anar a Mestalla i el circuit de Xest per a fer-se fotos allà on es deixen la vida, la força i tota la il·lusió, en el futbol i l’automobilisme fets des de casa nostra, des de terres valencianes.
Nerea Martí, com la seua col·lega Marta Garcia, de Dénia, representa un esclavó més de la gran història de l’automobilisme valencià, ara afortunadament augmentada des del vessant femení, i Hugo Duro és un d’eixos jugadors que, vinguen d’on vinguen i siga quina siga la seua trajectòria posterior, se senten i se sentiran sempre profundament valencianistes. Una rara avis que ens hem d’estimar i cuidar, alhora que li hem exigir, com sempre ha fet l’afició valencianista, per tal que es convertisca en un dels nostres ratpenats eterns. Si este diumenge per la vesprada li fa un gol al seu equip d’origen, el Getafe, ell probablement no ho celebrarà, però en estos precisos moments contribuirà a engrandir la seua figura en un equip tan necessitat de gent com ell.
