En el parlar tradicional valencià tenim la sort de poder delimitar de manera ben clara els dies de les festes importants. Habitualment el dia de la festa grossa l’anomenem simplement com el dia de la dita festa: el dia de Nadal, el dia de la Mare de Déu, el dia de Tots Sants, dia de Sant Josep, de Sant Joan, etc.

En la majoria de casos, eixos dies tenen la seua corresponent nit: la nit de Sant Josep és la nit que succeïx el dia de Sant Josep, és a dir, quan arriba la nit del 19 de març és la nit de Sant Josep, moment de la Cremà. Igualment passa amb la nit de Sant Joan.

No obstant, l’origen d’algunes festivitats fa que l’orde siga l’invers: la nit de Tots Sants precedix el dia de Tots Sants. El mateix ocorre amb la nit de Cap d’Any i el dia de Cap d’Any o la nit de Nadal i el dia de Nadal. Ací és on sorgix el concepte popular de la vespra. La vespra de Cap d’Any, la vespra de Tots Sants o la vespra de Nadal. En altres llengües, com el cas de l’anglés gasten solucions similars: New Year’s Eve, Christmas Eve o All Hallows’ Eve, que ha acabat convertint-se en l’actual Halloween.

L’especificitat valenciana en este cas és que, a diferència de l’anglés, o també del castellà, en valencià sí que delimitem clarament la vespra, la nit –la festivitat pròpiament– i el dia que succeïx a eixa nit. Per als valencians el 24 de desembre és la vespra de Nadal, quan arriba la nit d’eixe dia, celebrem la Nit de Nadal, i al sendemà, disfrutem del dia de Nadal en família. Igualment, fem en Cap d’Any i en Tots Sants, per posar només alguns dels exemples més populars.

Una altra història és la concepció del Nadal com a un espai temporal prolongat en el temps però únic. A diferència del castellà, on sí que hi ha la possibilitat de pluralitzar el període nadalenc mitjançant la fórmula Navidades, en valencià no s’ha fet històricament mai. El Nadal es prolonga des del dia 25 de desembre fins al 6 de giner (d’igual manera que ho fan la majoria de cultures cristianes de tradició no ortodoxa), però sempre n’és un. Només parlem de nadals si estem referint-nos a períodes de diferents anys (“els nadals de la dècada de 1960“, per exemple). El lingüiste Leo Giménez n’ha parlat llarg i estés del tema en alguns articles que ha publicat, com “Un Nadal però llarg” o “Paraules de Nadal i esperem els Reixos”.

Per tant, gaudiu i disfruteu del Nadal perquè com també diem els valencians: “Qui no té la vespra, no té la festa“. Bon Nadal!