Més vides que un gat
D'Ozzy Osbourne a Leopoldo María Panero, passant per Woody Allen, Patti Smith, Buñuel o Bukowski. Fins a quin punt les autobiografies ho són?
La mala lletra
Hem tingut molta sort
Ens encomanem al miracle de la fortuna, perquè no vam tindre ajuda, avisos, ni prevenció, una cosa impensable en una societat avançada que disposa de tots els mitjans
Sempre a la contra i avant
Un manifest contra la literatura anestèsica del Japó i Corea: volem llibres per a remoure, no per a apaivagar-nos
De la matança, la carn i els ossos
El nou llibre de relats de Núria Cadenes ens desbudella de dalt a baix
‘Mammalia’: d’on ve el desig
Un relat distòpic i desassossegant, que té com a columna vertebral la maternitat i tota la reflexió que inevitablement comporta
Un Dickens en l’era del fentanil
'Demon Copperhead', l'antiheroi de Barbara Kingsolver, denuncia les condicions de l'Amèrica rural
‘Coragre’, mal de cor i catarsi
Nora Ephron i com fer humor de la catarsi, la traïció i el bon menjar
La vida en un Excel quinquennal
Organitzar-se està bé, fins que una tempesta s’endú el full de càlcul que feia de full de ruta
Blackwater, riuada editorial
Sobre el fenomen Blackwater, de Michael McDowell: la part narrativa, lloada per Stephen King, i l’editorial.
Digueu-me senyora
Per què glorifiquem la joventut, que no és més que una fase de la vida?
La catàstrofe i l’anestèsia
Com interactuem amb catàstrofes, accidents o atemptats a través dels mitjans que ens sobreexposen als fets
