La campanya arqueològica de 2024 feta en el jaciment de La Rana, a Gata de Gorgos, ha revelat que el centre de producció d’àmfores i ceràmica, de 9.000 metres quadrats, tenia dos forns amb una capacitat aproximada per a produir 280 àmfores en cada cocció. Estos dos forns són dos plataformes quadrangulars d’uns 20 metres quadrats als quals en l’actualitat els falten les voltes. La calor entrava per la part inferior i en la superfície es col·locaven les àmfores fetes amb fang de la zona per a destinar-les a guardar vi. Estos recipients, que es col·locaven damunt d’unes graelles, es coïen amb les altes temperatures a les quals arribava el forn.

En concret, esta factoria romana va produir ceràmica almenys entre els segles II i III després de Crist, encara que no sempre en els mateixos forns, sinó que quan un d’ells cedia davant la calor i la producció, es creava un altre que s’adaptara a les necessitats del moment. En este sentit, l’arqueòleg Ximo Bolufer explica que s’anaven abandonant alguns forns i construint-ne de nous a causa de la seua fragilitat i escassa vida útil.

Mentres va estar en funcionament esta factoria de La Rana, compartia mercat amb una altra productora d’àmfores de la mateixa comarca: la de l’Almadrava, als Poblets. De fet, la tipologia de les àmfores trobades en el jaciment presenta moltes similituds amb les produïdes allí. El seu ús es destinava a emmagatzemar vi des dels terrenys on es collia i es traslladava fins al port de Xàbia, on s’enviava a diferents punts de l’Imperi Romà.