Una cruïlla al carrer Sant Vicent en 1955

by | 21/11/2026

Els magatzems Rey Don Jaime, la Finca del Porquer i Antoni Gaudí: una fotografia que retrata la transformació del centre de València en plena postguerra
Temps de lectura: 3 minuts

Estem a mitjan anys 50. Espanya es recupera lentament del desastre bèl·lic després de quinze anys de postguerra i d’aïllament internacional. L’entrada en la FAO i en la UNESCO, la cessió de terreny nacional a canvi de l’establiment de bases militars estatunidenques i l’ingrés en l’ONU, alleugen aparentment el panorama polític i social. La signatura del Concordat amb el Vaticà marcaria l’estreta relació entre l’església i el poder estatal. En 1952 s’havien suprimit les cartilles de racionament, però caldrà esperar fins a 1954 perquè Espanya recupere el nivell de renda per càpita de l’any 1936.

Esta fotografia pertany al fons de la família Cuyàs, allotjada en els arxius de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. L’edifici que apareix en primer pla, construït per Javier Goerlich entre 1929 i 1931por encàrrec d’Asunción Bianqui, viuda de José Gras, s’assembla a la proa d’un espectacular transatlàntic irrompent al carrer Sant Vicent Màrtir, just allí, on fins fa poc va estar la plaça de Caixers i l’inici de la comercial Baixada de Sant Francesc. Era popularment conegut per l’edifici del Rey Don Jaime, perquè en les seues plantes inferiors la família Gras va obrir uns magatzems amb grans aparadors a l’exterior, dedicats a la venda de teixits i peces confeccionades tant al detall com a l’engròs, amb el nom comercial de Almacenes Rey Don Jaime, que va gaudir de gran acceptació entre la burgesia i les classes mitjanes valencianes.

En l’edifici, la companyia italiana Hispano Olivetti, ha obert les seues oficines, les seues màquines d’escriure inundaran oficines i despatxos, i un discret procés d’incorporació de la dona al món laboral en el sector administratiu, fins llavors reservat majoritàriament als homes anirà obrint-se pas. Com a dada anecdòtica, en estos anys, el president d’esta companyia era el fill del seu fundador, Adriano Olivetti, alcalde de la ciutat piamontesa de Livrea, actiu antifeixista i fundador del Movimento Comunitari, de caràcter liberal.

Mentrestant, els vestits confeccionats i les peces de roba llestes per a portar van guanyant terreny a les tradicionals sastreries amb les quals encara conviuran durant un cert temps. L’enderrocament de la Baixada de Sant Francesc i de la plaça Caixers va suposar la desaparició de molts comerços, com la sastreria de Bauset i Ponce o la de Hoyos, l’emblemàtica rellotgeria de Juan Bautista Carbonell i la reubicació d’uns altres, com a Tejidos Tecles, que es va instal·lar en els baixos de l’edifici alçat en 1939 a la cantonada del carrer Sant Vicent amb la de la Llanterna, obra de l’arquitecte Joaquín Rieta Síster. El mateix que en 1931 havia construït un edifici sobre una parcel·la resultant de l’esplanació de la Baixada de Sant Francesc, just al costat del Passatge de Ripalda. En els seus baixos es va establir Casa Gil, el rètol de la qual, marquesina i aparador voladís es distingixen perfectament en la fotografia.

A l’esquerra de la imatge, al costat del Passatge Ripalda s’aprecia la bella vidriera en forma de cua de paó, dissenyada per Antoni Gaudí en 1905 per a Novedades Oltra, comerç fundat en 1883 per Vicente Oltra, al carrer de Sant Vicent, enfront de l’església de Sant Martí, i que va traslladar-se a principi del segle XX al costat d’este passatge. A l’altre costat, la camiseria d’Abdón Ibáñez encara no s’ha traslladat a la llavors anomenada plaça del Cabdill al costat del Banc de Biscaia, hui seu de l’Agència Tributària Espanyola.

L’edifici popularment conegut com del “Porquer” a la dreta de la imatge, va ser construït entre 1929 i 1931 per l’arquitecte Francesc Almenar Quinzá per a José Martí, un tractant de bestiar porcí, i allotjava en els seus baixos la sabateria Calzados Gaspar -on encara continua-, en els soterranis la popular Ferreteria Blasco i al costat la joieria Zarco. Els qui desitgen conéixer més detalls sobre este edifici i el seu entorn els invite a consultar el meu article L’inici de la construcció de la Finca del Porquer, ací mateix.

A la part alta de les illes de cases que separen el carrer Sant Vicent de la plaça de l’Ajuntament, els anuncis lluminosos de neó posen una nota cosmopolita, de falsa modernitat i d’aparent benestar econòmic, que contrastava amb la quotidiana realitat d’una societat que encara arrossegava les conseqüències de la guerra, d’una llarga postguerra i d’un règim dictatorial.

Xavier Oms (València, 1947), qui ha colorejat i comentat esta fotografia, és un dels impulsors de l’Associació Cultural Remember València i ha publicat els llibres València des del tramvia no és la mateixa (2016) i València, la memòria acolorida (2023).

Et pot interessar