La historiadora medievalista Júlia Campón Gonzalvo, una de les investigadores que més va contribuir durant les darreres dècades al coneixement de la història medieval de les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa, ha faltat este diumenge 23 d’agost de 2026. La seua trajectòria investigadora va estar especialment vinculada a Calp, Altea i Dénia, així com a l’estudi de l’heràldica i la vexil·lologia valencianes. En concret, Campón va desenvolupar una part de les seues investigacions al costat del seu marit, l’historiador calpí Jaume Pastor i Fluixà, mort en 1992, amb qui va publicar diversos treballs fonamentals per a la renovació de la historiografia local de les Marines. Entre els primers, es troba VI Centenari de la Partició del Terme del Castell de Calp i Delimitació dels Termes de Calp, Benissa i Teulada, publicat el 1986 amb motiu dels sis-cents anys de la divisió territorial.
Aquell mateix any tots dos publicaren Papers de Bèrnia (documents i comentaris històrics sobre el fort de Bèrnia) i el 1989 aparegué una de les seues obres de referència, Nuevas aportaciones a la historia de Calp, un extens volum de més de 400 pàgines que aprofundia documentalment en el passat medieval i modern de la localitat. La seua aportació continua sent citada per la investigació actual sobre la Pobla d’Ifac i altres aspectes de la història medieval calpina. Campón centrà igualment una part important de la seua recerca en la formació i evolució del comtat de Dénia. Ja el 1984 havia publicat en Dianium l’article «Dénia, su incorporación al señorío nobiliar y problemas con la ciudad de Valencia», un treball al qual seguiren «Consecuencias de la Guerra de los dos Pedros en el condado de Denia», en els Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval; «Les Muntanyes d’en Sarrià i el comtat de Dénia», el 1998, i «Organización administrativa del condado de Denia», inclòs el 1999 en la Historia de la Marina Alta.
Un altre dels grans àmbits de la seua obra va ser Altea. Fruit d’anys d’investigació fou Història medieval d’Altea, publicada per l’Ajuntament d’Altea el 2009, basada en un treball que havia obtingut el segon Premi d’Investigació Vila d’Altea. En ell Campón estudiava, entre altres qüestions, els assentaments medievals d’Altea i Albalat i la configuració territorial de la zona. El 2017 participà també, juntament amb Francesc Torres Faus, en Poblaments d’Altea 1279-1617, editat amb motiu del quart centenari de la Carta Pobla alteana. A més, la historiadora va ampliar els seus interessos a altres àmbits del patrimoni valencià, ja que el 1991 publicà Historia del monasterio de Nuestra Señora de la Murta i participà en l’estudi «Els Almiralls d’Aragó». També es convertí en una especialista reconeguda en heràldica i vexil·lologia i durant dècades exercí com a secretària del Consell Tècnic d’Heràldica i Vexil·lologia de la Generalitat, on es publicà Escuts i banderes dels municipis de la Comunitat Valenciana.
La seua mort ha provocat nombroses mostres de condol en l’àmbit de la historiografia de les Marines. L’historiador Francesc-Joan Monjo Dalmau, director del Butlletí de l’Institut d’Estudis Calpins, de l’equip científic del qual Campón formava part, l’ha recordada com una investigadora «sempre discreta i allunyada de protagonismes» i ha reivindicat una obra que constituïx una valuosa aportació pròpia a la historiografia valenciana.
