Entre els abruptes penya-segats que s’alcen sobre la Mediterrània al Poble Nou de Benitatxell, hi ha un indret que durant generacions va ser molt més que una simple cavitat natural. La Cova de les Morretes, situada en plena Ruta dels Penya-segats, ha reobert ara les seues portes convertida en un museu etnològic que permet endinsar-se en la vida quotidiana dels pescadors, els llauradors i els contrabandistes que aprofitaren este refugi natural durant bona part dels segles XIX i XX. La iniciativa culmina un llarg procés de recuperació patrimonial impulsat per l’Ajuntament amb l’objectiu de preservar i divulgar un dels espais més singulars del litoral de la Marina Alta.
La rehabilitació de la cova es va iniciar a finals de 2022 i ha comportat la consolidació de l’estructura, la restauració de diversos elements tradicionals, com ara una antiga quadra i un gran forn exterior d’ús comunal, així com la instal·lació d’una completa museografia integrada en el paisatge. El resultat és un recorregut que explica com este espai servia de refugi temporal a les persones que treballaven als bancals pròxims o faenaven en la mar, però també com es convertí en un discret amagatall per a les mercaderies introduïdes clandestinament per la costa, aprofitant la complicada orografia dels penya-segats.
Precisament, un dels episodis més sorprenents del projecte de recuperació va arribar durant les excavacions arqueològiques efectuades en 2023. Els treballs van permetre localitzar un xicotet tresor compost per 67 monedes espanyoles encunyades entre 1869 i 1879. Els investigadors consideren que, molt probablement, aquelles peces foren ocultades per contrabandistes que utilitzaven la cova com a refugi i depòsit segur per a les seues activitats, una troballa que ha reforçat encara més l’interés històric de l’enclavament.
La visita també posa el focus en altres formes de vida tradicionals estretament vinculades als penya-segats. La nova museografia recupera la memòria dels encesers —els pescadors que treballaven de nit aprofitant la llum dels focs— i de les espectaculars pesqueres de cingle, una tècnica que exigia descendir pels escarpats penyals fins a plataformes suspeses sobre la mar per a pescar en indrets pràcticament inaccessibles. Es tracta d’un patrimoni etnològic de gran singularitat que Benitatxell està recuperant també a través d’altres iniciatives divulgatives, com experiències de realitat virtual dedicades a estes antigues pràctiques marineres.
Els panells interpretatius incorporen il·lustracions didàctiques, textos en valencià i castellà, continguts digitals en anglés i diversos recursos d’accessibilitat, com lectura fàcil, pictogrames, sistema Braille i un plànol en relleu, amb la voluntat que el conjunt puga ser gaudit pel màxim nombre de visitants. El projecte ha sigut finançat en part pel Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació, amb fons europeus Next Generation EU.
Les visites guiades es poden reservar fins al 5 de setembre, de dimarts a dissabte al matí, per a grups d’almenys cinc persones, encara que la intenció municipal és mantindre-les durant tot l’any i ampliar-les en el futur amb rutes teatralitzades que permeten reviure les històries i llegendes associades a este indret privilegiat. D’esta manera, la Cova de les Morretes deixa de ser un espai ocult entre els penya-segats per a convertir-se en una finestra oberta al passat mariner i humà de la Marina Alta.
