El passat 16 de maig, el Teatre Principal de València va acollir una d’aquelles nits destinades a quedar gravades en la memòria dels qui la van viure. Amb les entrades exhaurides en menys d’una hora i una expectació poc habitual fins i tot per als grans esdeveniments culturals del país, la cantant Sandra Monfort va estrenar Terra de Guapes, un espectacle que desborda qualsevol etiqueta convencional i que ja ha entrat per dret propi en la història recent de la música i les arts escèniques valencianes.

No debades, més que un concert, Terra de Guapes és una declaració d’amor al patrimoni musical valencià. Una celebració de les cançons, els ritus, les danses, les veus i els records que han construït la identitat de generacions senceres. Un viatge emocional que beu del folklore més profund per a projectar-lo cap al futur amb una mirada contemporània, lliure i radicalment artística. “Volia tornar a l’inici, a aquells estius sentint els iaios i les iaies cantar la nostra història de veritat“, explica Monfort. Una idea que resumix perfectament l’esperit d’una obra concebuda com una ofrena al poble valencià després de molts anys d’investigació, aprenentatge i estima per la tradició.

.,.-

Una obra tel·lúrica que transforma la tradició en art total

L’origen de Terra de Guapes es troba en una fascinació que acompanya a Sandra Monfort des de la joventut. Mentre estudiava guitarra clàssica i contemporània a l’ESMUC, va descobrir la Fonoteca de Materials de la Generalitat Valenciana, un arxiu extraordinari que conserva centenars de gravacions de cançons tradicionals arreplegades per investigadors valencians durant els anys 80 i 90. Aquelles veus populars es convertiren en una obsessió creativa que acabaria marcant tota la seua trajectòria artística.

Des d’aleshores, Monfort ha construït una carrera singular. El 2016 va fundar Xaluq i va començar a aprofundir en les músiques tradicionals de la Mediterrània i del Pròxim Orient, fins que el 2020, amb la catalana Selma Bruna i la mallorquina Clara Fiol, va crear el grup Marala i es va consolidar com una de les artistes més innovadores de l’escena musical contemporània. De fet, el seu treball ha sigut reconegut amb els premis Carles Santos, Ovidi Montllor i Enderrock, entre altres distincions, i ha compartit projectes amb figures tan diverses com Zoo, Amaia, Pep Gimeno ‘Botifarra’, Xavi Sarrià o Sol Picó.

Però tot este recorregut desemboca ara en una altra cosa: una obra d’una ambició extraordinària. Terra de Guapes combina música en directe, dansa tradicional, dansa contemporània, performance, escenografia i una sofisticada concepció visual per a construir una experiència immersiva que situa el folklore valencià en el centre de l’escena. Així, l’espectacle recorre malaguenyes, albaes, cants de batre, músiques del Misteri d’Elx, la Muixeranga d’Algemesí, la Dansa de la Moma, el Ball del Vetlatori i moltes altres expressions fonamentals del patrimoni valencià. No es tracta d’una reconstrucció museística ni d’un exercici de nostàlgia, sinó que Monfort convertix tot eixe llegat en matèria viva i reinterpretada, capaç de dialogar amb l’electrònica, la creació contemporània i les sensibilitats actuals.

“Després de la Barrancada de 2024 vaig sentir una estima encara més gran pel meu poble i per la cultura que hem heretat“, explica l’artista. I d’eixa necessitat emocional va nàixer una proposta que no només reivindica la tradició, sinó que la transforma en una força sanadora, col·lectiva i profundament emocionant.

Quatre actes per a contar un poble en 75 minuts

Una de les grans virtuts de Terra de Guapes, a banda de la força musical, és també la seua arquitectura dramatúrgica, ja que l’espectacle s’organitza en quatre actes que funcionen com una travessia simbòlica per la memòria valenciana en una durada aproximada d’una hora i quart.

En concret, el primer acte, El balcó, està dedicat a la celebració popular, convertint l’element escènic central en una poderosa metàfora de la vida valenciana: l’espai fronterer entre la casa i el carrer, entre la intimitat i la festa col·lectiva, on sonen la Granaïna de Montaverner, la Malaguenya de Barxeta i altres peces emblemàtiques reinterpretades amb sintetitzadors, guitarrons, bandúrries i electrònica.

A continuació, el segon acte, Cants de bressol i cants religiosos, és probablement el més íntim i commovedor, atés que les gravacions històriques de la Fonoteca dialoguen amb la veu de Sandra Monfort i els seus en un espai clarament dominat per la ritualitat, on la Mare de Déu del Misteri d’Elx, la Dansa de la Moma i altres símbols tradicionals apareixen interpretats des d’una mirada contemporània que posa l’accent en qüestions de gènere, la memòria i la transmissió cultural.

És un acte que contrasta amb el tercer, Cants de batre, pura energia tel·lúrica. En ell, la terra es convertix literalment en escenari, ja que una era ocupa el centre de la representació mentre ressonen cants ancestrals que evoquen la vida agrícola valenciana, connectant de manera visceral cultura i territori a través de jotes, seguidilles, fandangos o el Cant de la Perxelera.

Finalment, arriba el darrer acte, Celebració, un veritable esclat festiu on sonen Amparito Roca, l’U d’Aielo, la Muixeranga d’Algemesí i altres himnes emocionals que culminen en una explosió d’orgull compartit.

I tot això és possible gràcies a un equip artístic excepcional encapçalat per músics de primer nivell com Efrén López, Andrés Belmonte, Amanda Monfort o Jordi Ortolà, amb la direcció coreogràfica de Júlia Cambra i Carlos Fustel, i una escenografia concebuda per Vicent Orts.

.

Una estrena històrica i un futur obert

L’estrena al Teatre Principal de València va confirmar totes les expectatives. El públic va respondre amb entusiasme des del primer minut i va acabar entregat davant d’una proposta que combina excel·lència artística i emoció popular. En el remat de l’espectacle, la participació del Grup de Danses Alimara en la Muixeranga d’Algemesí i l’U d’Aielo va provocar un dels moments més intensos de la nit, amb els espectadors drets entre llargs aplaudiments i la sensació compartida d’haver assistit a alguna cosa excepcional.

En este sentit, no és exagerat afirmar que Terra de Guapes representa una de les produccions més ambicioses que ha generat mai l’escena cultural valenciana. Poques vegades s’havia reunit un equip artístic tan ampli i multidisciplinari al servici d’una reivindicació tan decidida del patrimoni propi. Música, dansa, teatre visual, folklore i avantguarda conviuen ací amb una naturalitat sorprenent. I la bona notícia és que l’aventura acaba de començar, ja que Terra de Guapes és un espectacle plenament preparat per a circular per auditoris, teatres i programacions culturals de qualsevol localitat valenciana o de fora.

Perquè, en definitiva, això és Terra de Guapes: una declaració d’amor col·lectiva. Una obra que mira el passat amb respecte, que abraça el present amb valentia i que projecta el patrimoni musical valencià cap al futur amb una força extraordinària. Un espectacle destinat a convertir-se en referència. Una ofrena al poble valencià que, després de l’èxit rotund de la seua estrena, ja camina cap a la categoria d’esdeveniment de referència.