La mort d’Eve Ferriols ens deixa una estranya sensació de buit silenciós. No d’aquells buits impactants que provoquen les figures cridaneres, sinó dels que precisament es noten perquè desapareix una presència discreta, constant, elegant, una d’eixes persones que sostenen la vida cultural d’un país sense necessitat de fer-ho notar constantment. Per als qui fem llibres, per als qui tractem de construir espais de cultura amb perseverança i convicció, Eve era exactament això: una presència fiable, culta i profundament civilitzada.
Personalment, la vaig conéixer fa una dotzena d’anys, en els primers temps de Llibres de la Drassana, quan érem una editorial acabada de nàixer que intentava obrir-se pas enmig de les enormes dificultats que comporta editar en valencià. Eve va participar en els nostres primers projectes de micromecenatge, quan ningú sabia encara si aquella nova iniciativa tindria continuïtat o acabaria sent una aventura efímera. Ella, en canvi, ja ens donà suport, sense conéixer-nos de res. Sense escarafalls. Simplement ajudant a fer llibres.
Poc després vaig tindre un primer contacte més directe amb ella, quan era a directora de la Biblioteca Pública de València, la del carrer Hospital. Jo havia fet un comentari en xarxes sobre l’absència de llibres en valencià en el seu catàleg de novetats i ella em va escriure immediatament un correu electrònic sense molèsties ni susceptibilitats administratives. Amb honestedat i voluntat de millora: “La veritat és que intentem veure què es publica i comprar però segur que se’ns escapen coses que mereixen la pena. El nombre de novetats en castellà és molt més gran i tenen major difusió. Si ens fas suggeriments, els tindrem en compte”. Aquell missatge la definia perfectament: una persona conscient de les dificultats de la cultura valenciana, però sempre disposada a treballar per tal que les coses funcionaren millor.
Ja com a directora de la Biblioteca Valenciana, la del monestir de Sant Miquel dels Reis, Eve ens va convidar a diverses taules redones i activitats relacionades amb la literatura, la història i la cultura. Sempre ho feia des d’una idea molt clara de servici públic: les biblioteques no han de ser simples depòsits de llibres, sinó espais vius de pensament, de conversa i de construcció col·lectiva de cultura. En una d’aquelles activitats, vam parlar de “Literatura i compromís” i, rellegint el que vaig escriure, m’adone que parlava en realitat de persones com Eve Ferriols: persones que creuen que la cultura és una forma de responsabilitat cívica; persones que entenen que els llibres, les biblioteques i la transmissió del coneixement no són ornaments socials, sinó instruments fonamentals per a construir una societat més conscient, lliure i digna.
Eve pertanyia a eixa generació de gestors culturals que treballen des de la convicció i no des de l’espectacle. La seua elegància era també una manera d’estar en el món. Sempre discreta, sempre correcta, sempre culta. La trobaves en presentacions de llibres, en conferències, en premis, en actes literaris de tota classe i molt sovint en la Llibreria Ramon Llull. O pels carrers del Carme i el Botànic, caminant amb aquella serenitat característica que transmetia intel·ligència sense necessitat de demostrar-la.
En una època marcada per la precipitació, la superficialitat i la necessitat constant de visibilitat, Eve representava just el contrari: la solidesa silenciosa de la gent que treball de veritat per la cultura. Va contribuir decisivament a dignificar les institucions bibliotecàries valencianes i a reforçar la presència de la nostra cultura dins d’elles. El seu compromís no necessitava proclames perquè el practicava diàriament a través del seu treball, les seues lectures, els seus escrits, les seues complicitats intel·lectuals i el suport constant als projectes culturals valencians. Per això tanta gent vinculada als llibres sentim la seua mort com una pèrdua pròxima.
I per això volem recordar-la i enyorar-la en veu alta. Per la seua intel·ligència tranquil·la. Per la seua elegància moral. Per la seua fidelitat als llibres i a la cultura valenciana. Per totes les converses, tots els actes i les afinitats compartides. I perquè, com concloguérem precisament en aquella conferència sobre literatura i compromís, els actes quotidians acaben tenint conseqüències. Els actes i les conseqüències d’Eve Ferriols continuaran vives durant molt de temps en la memòria de tots nosaltres.
