Diu el meu algoritme que gener no és un bon mes per a fer propòsits d’any nou. Que és un mes gelat, llarg i dur, i molts d’estos propòsits naixen de la culpa després dels excessos del Nadal. A canvi, proposen fer este exercici de retrospecció i planificació de nous reptes més de cara a la primavera, quan a l’hemisferi nord els dies allarguen i els rajos de sol ens retornen les energies suficients per a encarar nous plans.
El meu algoritme es anglés i li falta vitamina D. Percep la grisor i la tristor en l’ambient, les ganes d’hivernar i desaparéixer. Tornar de València a Anglaterra en gener és tot un xoc. A la Mediterrània, a penes deu dies després de la casca i els roscons ja estem celebrant Sant Antoni del Porquet, amb batejos d’animalets de tota classe, fogueres, dimonis i correfocs. Mentrestant, al Regne Unit hi ha un pacte no escrit on tot el món està trist i cancel·la tots els plans.
Del Blue Monday hem passat al Blue January, i en compte d’un dia trist, en vivim 31. Gener es com els “dilluns” dels mesos, la pluja quan no hi ha escola. A la ressaca de l’èxtasi nadalenc, els anglesos responen amb tancament, físic i emocional. Tota la festa i alegria que han tingut durant mes i mig, desapareixen de colp: les llums festives, les decoracions, els somriures, fins i tot la música pel carrer. El dia 2 ja no existix res de tot això. Es decreta la depressió estacional. Ja ho van donar tot amb els crackers i els pigs in blankets (salsitxes embolicades amb béicon), ara toca el dol i l’espera de l’esclafit de les flors en unes setmanes que es fan eternes.
I si em pregunteu, crec que ara que porte sis hiverns ací, comence a entendre-ho. Gener es per a recollir-se, gaudir de la vida més a espaiet, cuinar-se menjars de cullera i llegir en les llargues nits (un dels meus propòsits de cada any, llegir més). Vore els esquirols i escoltar el silenci, tan menyspreat i escàs en este món tan sorollós ple de constants opinadors i experts en odi.
L’any va començar fort gràcies al boig incendiari de l’altre costat de l’oceà, i davant d’este panorama apocalíptic m’ha resultat difícil resistir-me a fer “balanç” del 2025 (o inclús de la meua vida) i pensar què vull fer en este 2026. Vivim a colp d’anar ratllant coses de llistes, objectius laborals i personals, posant-nos imaginaris gomets verds pels esforços i èxits aconseguits. Tal volta necessitem seguint fent llistes i propòsits per a tindre eixa absurda sensació que controlem alguna cosa mentres el món cada dia està una miqueta més en flames.
Així que enguany llegiré més llibres. Alguna recomanació per a encarar la fi del món amb alegria i sobreviure a l’hivern anglés ara que he sobreviscut als primers 31 pitjors dies de l’any?
