La tardor de 2025 arriba amb novetat per a les lectores i lectors habituals de Lletraferit. El número 39 de la revista cultural valenciana, publicat per Llibres de la Drassana aplega a les llibreries amb una proposta que combina memòria històrica, anàlisi literària i creació, fidel al seu esperit de ser un espill crític i heterogeni de la cultura en valencià. El nou volum es presenta, a més, en la Plaça del Llibre de València este diumenge 2 de novembre a les 12:00 hores de la mà de l’editor Vicent Baydal i un dels col·laboradors de la revista, Óscar Mora.
En concret, Mora dona inici al número amb una entrevista dedicada a Paula Bonet, a propósit de la seua intervenció artística sobre El año que nevó en Valencia, un relat de Rafael Chirbes que Anagrama ha recuperat amb les seues pintures. Però, a més, hi ha moltes altres peces destacades, com el reportatge de Marta Rojo sobre Maria Beneyto, la ressenya de Marina Agulló sobre la darrera novel·la de Guillermo Colomer, Aura en Manhattan, o l’entrevista que l’escriptor Carles Fenollosa fa a Joan Benesiu a propòsit de l’obra Terminus i la seua mirada sobre Europa.
Igualment, el número dedica l’apartat ‘Esp(l)ais’ a la investigadora Matilde Igual, entrevistada per Ramon Morera, que reflexiona sobre urbanisme, territori i el seu projecte de caminar en línia recta per tal de descobrir els espais liminars. Alhora, en ‘Bitàcola’, Magda Simó signa un text evocador sobre com la ficció construïx els nostres imaginaris urbans, on ressona la València mítica bastida per la Noruega de Rafa Lahuerta, alhora que Maria Bonillo entrevista tres dones de Benidorm que ixen tots els diumenges a la mar.
La secció d’’Història’ recupera un episodi menys conegut de Joanot Martorell: les cartes de batalla amb Joan de Montpalau, analitzades per Andreu Sevilla, que revelen l’art epistolar com a combat cavalleresc, mentres que Guillermo Colomer reivindica l’obra de Martí Domínguez Barberà, “silenciat” i oblidat durant dècades, malgrat la seua magnífica qualitat literària, i Josep Vicent Miralles entrevista un dels descendents de l’epopeia valenciana a Nova York en els anys 10 i 20.
Com és habitual, el número 39 de Lletraferit també viatja a escenaris diversos: des de la Vall de Xàlima, amb David Córdoba Bou, fins al Cabanyal de 1909 amb Felip Bens, passant per les reflexions cinematogràfiques d’Áurea Ortiz sobre utopies possibles o els guions inèdits de Blasco Ibáñez, exhumats per Carlos Aimeur. El conjunt es completa amb les seccions de crítica, tribuna i creació literària, on noms com els d’Enrique Ballester, Carmen García Aragón, Alexandre Serrano, Kike Parra, o Marisa Abad, qui oferix en L’Entrecuix un avanç de la seua novel·la eròtica 3.600 segons.
Amb una vintena d’articles i ressenyes, Lletraferit #39 confirma la vitalitat d’una publicació que s’ha consolidat com a referent cultural valencià. Una revista que continua sent cita obligada per a qui vullga acostar-se a la literatura, la història i les arts amb una mirada oberta i exigent. Podeu descarregar una mostra del darrer número des del següent enllaç: https://bit.ly/3Ji6mua. I el podeu adquirir en llibreries o subscrivint-vos amb un 33% de descompte des d’ací mateix: https://www.drassana.net/subscripcio
