Hi ha noms que, en sentir-los, et transporten a un lloc. Gulliver és un d’ells per a molts habitants de València: el del gegant estirat al llit del riu Túria, escenari d’infàncies i esvarons. Ara, en una altra part del riu, en l’avinguda Menéndez Pidal, 10, entre l’estació d’autobusos i el forn Dulzumat, ha ressorgit un altre Gulliver, esta volta de forqueta i ganivet. Un restaurant nou, de capital íntegrament valencià, que ha recuperat un clàssic local de la ciutat i l’ha transformat en un espai lluminós i amb una oferta gastronòmica capaç de fer ombra al gegant de formigó.
L’entrada ja marca diferència: una decoració cuidada, que combina calidesa i modernitat, amb fusta, ferro i detalls que evoquen les aventures marineres en les illes de Liliput. Un interior de dos plantes dissenyat al detall per Laura Yepes i que convida a prendre cadira tant per a un café ràpid com per a un sopar llarg. I és que ací obrin des de les 8 del matí fins a la mitjanit sense interrupció, donant desdejunis, esmorzars, dinars, berenars i sopars sense pressa.
Els esmorzars mereixen capítol a banda. Per 7 euros i mig, entrepà, beguda, gasto i café. I no parlem, evidentment, de dos llesquetes amb oli i tomaca, sinó que l’oferta d’entrepans intenta ser un homenatge a la memòria gustativa valenciana, amb clàssics impecables, com els de llonganissa amb creïlles, carn de cavall amb allets o sépia amb picada, però amb lloc també per a la singularitat, com el de xipirons saltats amb favetes i botifarra, que és una declaració d’independència esmorzadora.
A l’hora de dinar, Gulliver manté la combinació de tradició i experimentació. Igual pots trobar un arròs al forn clàssic, o carns potents per als amants del bon tall, però també plats que fan alçar la cella amb interés o curiositat, com l’arròs de rajada, carxofa i gambetes -que pega un esclafit. o la fideuà amb ou fregit, gamba roja i cigala, que sona estranya, però caldrà tastar-la, no siga cas que…
Ara bé, al meu parer la veritable màgia del lloc està en els platets, on es detecta un autèntic deliri per l’ou caigut. Així, el llamàntol a l’estil Formentera és pura felicitat mediterrània, la titaina amb ou fregit és com abraçar el Cabanyal amb la boca i el carpaccio d’orella de porc cruixent també amb ou fregit, és… no sé… tot un abans i un després, un plat amb una textura i un sabor addictius, capaç de fer-te tornar al local només per tornar-lo a menjar.
En definitiva, el nou restaurant Gulliver és una bona notícia per a València. Un projecte valencià que respecta la tradició però no té por d’innovar, que cuida l’espai i el client i que està disposat per a tots els menjars del dia. I això és tan gegantí com el seu nom. Gaudim-lo!
