Dies arrere vaig tornar a sentir parlar de Cuancoá, l’exoplaneta LTT9779 b, el món espill que gira al voltant d’Uúba, l’estrela LTT9779. En la llengua dels u’wa de Colòmbia, uúba vol dir “estreles”, “llavors” i “ulls”. Cuancoá és l’estel del matí que es pon abans de l’alba.
Cuancoá està cobert de núvols metàl·lics que reflectixen el 80 % de la llum d’Uúba; és el planeta més brillant que hem vist; completa la seua òrbita en unes 19 hores, una mica menys que un dia terrestre; és abrasador (la temperatura diürna pot arribar als 2000 ºC); els núvols plouen titani. Les dades són aproximades, donat que les comes de l’exactitud se’ns farien eternes. Cuancoá és un gegant gasós a uns 264 anys llum (81 parsecs) de la Terra i és “més o menys de gran com Neptú”, descripció molt adequada, atés que està on no hi hauria d’estar: al desert de Neptú.
El desert de Neptú, també dit neptunià i subjovià, és la regió pròxima a una estrela on no hi ha exoplanetes grans com Neptú perquè, a causa de la forta irradiació de l’estrela, cap planeta no pot retindre la seua atmosfera gasosa, és a dir, que s’evapora i, com el mag que s’esvaïx amb un núvol de fum, només deixa arrere el nucli, un pinyol de roca nua.
El planeta més lluent del nostre sistema solar és Venus, els núvols del qual, espessos com una escudella barrejada, reflectixen vora el 75 % de la llum del Sol. L’albedo de Cuancoá —és a dir, la proporció entre l’energia lluminosa que incidix a la superfície i la que reflectix— s’ha calculat amb els telescopis espacials James Webb i Hubble, i per descomptat amb CHEOPS, el Satèl·lit per a la Caracterització d’Exoplanetes de l’Agència Espacial Europea (ESA).
L’ESA no esmenta, però, que fa ben poc, al fons de la superfície de Cuancoá s’hi ha detectat una figura on s’endevinen les faccions de la Venus de l’espill, nadant a dins com el peix llegendari que va ser el primer a despertar del somni esclau imposat per l’emperador Groc, segons recull Borges en Animales de los espejos.
És prompte per a aventurar juís, ja que tot podria quedar en foc d’encenalls, com els canals marcians de Percival Lowell. Tanmateix, si es confirmara la troballa, aportaria certa lògica al vell assumpte de l’univers i tot plegat: tindríem un cosmos que imitaria l’art on el planeta Venus seria la Venus de Velázquez emmirallada a Cuancoá.
Imatge de portada: Cuancoá, l’exoplaneta LTT9779 b, el món espill que gira al voltant d’Uúba, l’estrela LTT9779.
