Tot i que sembla que les primeres màquines de videojocs fetes al país daten de l’època del xa, els primers videojocs programats a l’Iran no arribarien fins a mitjans de la dècada del 1990, amb la teocràcia plenament consolidada. I com que estem tractant una història oral, on dates i noms ballen, vorem com hi ha tres obres que es disputen l’honor de ser el primer videojoc del país. Comencem per Beauty and the Beast, l’obra de dos estudiants de 16 anys que llançaren un videojoc inspirat en la pel·lícula homònima de Disney, una Disney que, lògicament, ni en sabia res ni molt menys els havia cedit la llicència. Amb mecàniques copiades de Last Ninja i pistes d’àudio extretes d’on podien, Maham Samanpajouh i Reza Shamsian vengueren poc més de 200 d’aquelles cintes que eren compatibles amb el Commodore 64. La data de llançament se situa en març del 1995, tot i que podria haver aparegut realment un any després.
Novembre del 1995 fou la data, esta sí fixa i comprovable, d’Ali Baba ve cheel dozd Baghdad. Si com jo no teniu ni fava de farsi, heu de saber que, segons Google Translate, el nom fa referència a un conte de Les mil i una nits, concretament a la història d’Ali Baba. Ramin ZafarAzizi fou el pioner de la informàtica que creà un meritori clon de Prince of Persia per a MSDOS. Tot i ser sis anys posterior al joc en què s’inspira, este és, de lluny, el millor dels tres productes que descobrirem hui. Amb unes 130 còpies venudes, la majoria d’elles a la botiga de son pare, el joc fou ressenyat a un parell de revistes especialitzades del país persa, i el 1997 tingué lloc una versió millorada amb textos en tres idiomes i veus en farsi.
I tot i les entranyables històries d’estos programadors de garatge, pioners de la informàtica sense base industrial darrere, el primer videojoc publicat per un estudi professional a l’Iran fou un de realitzat per… Honafa Studio, que tenia patrocini del govern teocràtic. Shkarchi tank és el nom d’un senzill shooter d’una sola pantalla on controlem una espècie de Rambo iranià, que amb un bazuca pot disparar a tancs de l’Iraq baazista. Se situa en desembre del 1996 l’aparició al mercat d’esta obra d’art, tot i que ben bé podria ser de principis del 97 o fins i tot alguns autors el situen en 1998.
Com veieu, unes joies de la informàtica que ben difícilment vau jugar de menuts. Amb quina de les tres propostes vos quedeu per a la propera LAN party?
