Gustave Flaubert, Antonio Machado, André Gide, Giuseppe Tommasi di Lampedusa, Ausiàs March, George Orwell, Marguerite Duras, Francesco Petrarca, Percy B. Shelley, Dante Alighieri, Thomas Mann, Italo Svevo, Raymond Roussel, Emilia Pardo Bazán, Samuel Beckett, Fernando Pessoa, Antonio Tabucchi, Marc Aureli, Guy de Maupassant, Oscar Wilde, Safo de Lesbos, Rafael Alberti, Jules Verne, Ramón María del Valle-Inclán, Lord Byron, Eça de Queirós, Javier Marías, Homer, François Rabelais, Terenci Moix, W.B. Yeats, Pier Paolo Pasolini, Heinrich Heine, Miguel Hernández, Alfred Tennyson, Witold Gombrowicz, Giacomo Leopardi, Simone de Beauvoir, Jonathan Swift, Juan Marsé, François-René de Chateaubriand, William Beckford, Emilio Salgari, J.G. Ballard, Ford Madox Ford, Miguel de Cervantes, Italo Calvino, Daphne du Maurier, Cyril Connolly, tots els trobadors medievals, Marguerite Yourcenar, Leonardo Sciascia, José Manuel Caballero Bonald, Kingsley Amis, Catul, Aldous Huxley, Mircea Eliade, Joseph Brodsky, Charlotte Brontë, Umberto Eco, Carles Riba, Arthur C. Clarke, Gonzalo Torrente Ballester, Anthony Powell, Thomas Bernard, C.S. Lewis, André Malraux, Pío Baroja, Konstantin Kavafis i els seus jóvens mercenaris, Stendhal, Virginia Woolf, Albert Camus, Filippo Tommaso Marinetti, Vernon Lee, els que llegien mentres altres menjaven en els refectoris dels monestirs i els convents, Paul Verlaine, H.G. Wells, Mercè Rodoreda, Ismail Kadaré, Francisco Umbral, Stéphane Mallarmé, Rosalía de Castro, Evelyn Waugh, Georges Simenon, Isabel de Villena, Laurence Sterne, Camilo José Cela, George Sand, Salvatore Quasimodo, Marcel Schwob, Lawrence d’Aràbia, François Villon i les nits més belles i més fosques, Lawrence Durrell, Juan, Luis i José Agustín Goytisolo, E.M. Forster, Josep Pla, Mary Shelley, tots els autors que figuren en l’Antologia Palatina, Robert Musil, Cesare Pavese, Louis-Ferdinand Céline, Félix Grande, Walter Scott, Natalia Ginzburg, Michel de Montaigne, Vicent Blasco Ibáñez, Lucreci, Leopoldo Alas “Clarín”, Dino Buzzati, Christopher Isherwood, Max Aub, Sándor Márai, Rosa Chacel, Walter Benjamin, G.K. Chesterton, Alberto Moravia, Charles Baudelaire, Rudyard Kipling, Carmen Martín Gaite, Malcolm Lowry, Arthur Rimbaud, Llorenç Villalonga, Giovanni Boccaccio, Alfred Döblin, Isak Dinesen, Lewis Carroll, Colette, Friedrich Schiller, Jaime Gil de Biedma, Martin Amis, Virgili, Irène Nemirovsky, J.R.R. Tolkien, Stefan Zweig, Emily Brontë, Fernando Quiñones, Arthur Koestler, Sandro Penna, Graham Greene, Hermann Hesse, Ovidi, Robert Graves, Gesualdo Bufalino, François de La Rochefoucauld, Enid Blyton, Horaci, Juan Benet, Norman Lewis, Denis Diderot, Salvador Espriu, Lope de Vega i la seua grafomania prodigiosa, Jane Austen, Rainer Maria Rilke, Stanislaw Lem, Daniel Defoe, Ludovico Ariosto, Iris Murdoch, Manuel Vázquez Montalbán, Alexandre Dumas, Philip Larkin, Joseph Roth, Elsa Morante, Günter Grass, Álvaro Cunqueiro, Elias Canetti, Charles Dickens, Milan Kundera, Píndar, Romain Gary, Johann Wolfgang Goethe, Dylan Thomas, Rafael Chirbes, Marcel Proust, Joan Perucho, Anthony Burgess, William Wordsworth, Giorgos Seferis, John Keats, Friedrich Hölderlin i la seua ment perduda en les estreles, Gabriele D’Annunzio, Vicent Andrés Estellés, Thomas de Quincey, Franz Kafka, Francisco Brines, Edward Gibbon, Curzio Malaparte, William Shakespeare, Primo Levi, Victor Hugo, Bram Stoker, Pietro Aretino, Oriana Fallaci, Garcilaso de la Vega, Doris Lessing, Guillaume Apollinaire, Josep Maria de Sagarra, John le Carré, Carlos Barral, Honoré de Balzac, Edna O’Brien, José Saramago, Henry James (nord-americà, però no ha existit escriptor amb més ànsia i vocació europea), Antonin Artaud, Robert Louis Stevenson, Benito Pérez Galdós, Joseph Conrad, Voltaire, Patrick Leigh Fermor, Joanot Martorell, Luis Cernuda, James Joyce, Federico García Lorca, Boris Vian, Mika Waltari, Samuel Taylor Coleridge, qui va escriure El lazarillo de Tormes, Giorgio Bassani, Peter Weiss, Luis de Góngora, Alessandro Manzoni, Donatien Alphonse François de Sade, el diví marqués, i José María Álvarez, poeta immens, reaccionari irreductible, inspiració directa –quasi plagiària– d’este paper que vol ser homenatge a qui ja ha passat –Álvarez, dic– a convertir-se en il·lustre cadàver, tal com la resta que configuren el present manifest lletraferidament europeista, necessària afirmació i reforç en estos infaustos temps de barbàrie, confusió, foscor i desànim, per a proclamar que no hi ha més aristocràcia que la de la cultura, ni espai civilitzatori més digne, penedit i conscient que Europa, ni llums més potents i engrescadores que les emeses per les lletres quan reproduïxen o inventen eixa cosa que anomenem vida.
Imatge de portada: ‘Lectura de la tragèdia de Voltaire ‘L’Orpheline de la Chine’ en el saló de Madame Geoffrin’ (Anicet Charles Gabriel Lemonnier, 1812)
