Zelda i Scott Fitzgerald descobrixen el bidet

by | 09/05/2024

Zelda i Francis Scott Fitzgerald coincidixen quan ell és destinat al campament Sheridan (Montgomery, Alabama).
Temps de lectura: 2 minuts

Encara impressionats per la bellesa d’una Normandia completament florida que havien travessat en tren, arriben a la gare de Saint-Lazare. Eixa vesprada de maig de 1924 contemplen les primeres imatges radiants d’aquell París desitjat, mitificat, on pensen regnar sense contemplacions. La cartera de Francis està plena de notes i adreces dels molts escriptors i coneguts expatriats (la majoria nord-americans, com ells) allí instal·lats des de fa més o menys temps. Amb la seua ajuda, el talent que la parella atresora i exhibix a la menor ocasió i tot l’alcohol del món volen conquerir la ciutat.

Zelda i Francis Scott Fitzgerald coincidixen en temps i espai quan ell és destinat, com a part del seu servici militar, al campament Sheridan, ubicat a Montgomery, Alabama. Zelda Sayre –filla d’un jutge del Tribunal Suprem d’eixe estat– era la nineta dels ulls de la societat local, una bellesa pertorbadora que tots desitjaven i que finalment s’enduria aquell jove i atractiu subtinent originari de Saint Paul, Minnesota, i que es proclama escriptor.

Es coneixen durant un ball del club de camp de Montgomery. Ell ja té al cap la mitat del pòquer d’asos que el farà immortal: This Side of Paradise, The Beautiful and Damned, The Great Gatsby i Tender Is the Night, i ella una psique abismal i turbulenta. Els dos compartixen un futur d’alcohol, infidelitats, festes, crits i ressaques penitencials, però encara no ho saben. En algun lloc d’eixe futur sonen les trompetes del jazz i la remor creixent d’un temps del qual els dos seran icones, símbols, llum i decadència de tota una època.

Menys d’un lustre després d’aquell ball del club de camp desembarquen a Europa, travessen Normandia i arriben a París. Els acompanya la seua filla Scottie, de 2 anys. Els tres s’allotgen en un hotel de l’avinguda de l’Òpera, el Deux Mondes. Catifes, arabescos lleument daurats, recepcionistes amabilíssims, porcellanes discretes i elegants que donen inici i fi a uns corredors de parets folrades per uns teixits que semblen els cortinatges d’un teló. L’habitació és ampla, encara a eixes hores assolellada, i el bany, a més del lavabo, l’inodor i la banyera, presenta un artefacte estrany, com a mig fer, d’escassa altura, buidat, còncau i amb entrada i eixida d’aigua, i que ells mai han vist en cap lloc i menys encara en els banys d’Alabama o Minnesota. Incapaços de trobar-li utilitat o sentit, decidixen utilitzar-lo com a banyera de xiquets molt menuts –perquè d’això sembla tractar l’artefacte– i allí llaven a Scottie, que ja li feia falta, després de tant de viatge.

Satisfets, fascinats per les modernitats domèstiques d’una ciutat que no ha de deixar de sorprendre’ls, Zelda i Francis Scott Fitzgerald (aprofitant que Scottie s’ha quedat profundament adormida després del bany) baixen al bar de l’hotel a prendre una copa, que ja els feia falta, després de tant de viatge.

Foto porada: Francis i Zelda l’any 1923 © Alfred Cheney

Toni Sabater (València, 1969) és advocat, editor, crític literari i autor dels llibres Dies (2013), Ciutat de campanars (2016), Insistències en la llum (2018), Als peus de la lletra (2021) i Els dies inquiets (2024).

Et pot interessar

Tres morts literàries

Tres morts literàries

Quasi sempre la mort és el gran clímax literari. Estes són tres de les meues morts preferides, de Lampedusa, Camus i Miller. Alerta, spoiler!