Josep Pla, contrabandista

by | 05/09/2024

L'estiu de 1947 una tempesta a bord del llaüt 'Mestral' impedí l'èxit de la iniciativa de Pla
Temps de lectura: 2 minuts

Les oficines del port de Gènova són aspres i desllavassades. Quasi tant com l’encarregat que despatxa amb evident desgana els papers i acaba per signar el certificat de tornada, eixe document que els tripulants del Mestral necessiten per a posar rumb cap a casa sense preocupacions. És el 9 d’agost de 1947 i el vaixell els espera en el moll carregat de la mercaderia comprada en eixa ciutat: peces per a reparar motors, quincalleria variada, productes de farmàcia. Un modest catàleg de fàcil venda una vegada retornats, uns guanys discrets però sempre interessants en temps complicats, un contraban de baixa intensitat, d’esperit modest, covat en nits de conversa i tavernes amb pescadors de l’Escala, de Begur, de Cadaqués. La idea prové del clima moral que el règim supura però també de la consecució romàntica d’una voluntat de plenitud associada a la mar, instal·lada com un desig de joventut al cor furtiu d’un Josep Pla que acaba de complir el mig segle: navegar és necessari.

Esta és la primera travessia més o menys seriosa del Mestral, un llaüt d’onze metres d’eslora construït al port de l’Escala. Fins ara l’embarcació només havia tantejat les aigües més pròximes, sense perdre de vista mai els perfils de la costa empordanesa, la silueta canviant i abrupta que Pla sent i percep com una segona pell, com una frontera. En este viatge a Gènova l’acompanyen el seu germà Pere i una altra parella de germans, natius i veïns de Cadaqués. A més de la navegació, per a Pla el goig d’arribar a Gènova ha significat retrobar-se amb Itàlia, amb una Europa per la qual tant havia rodat dècades arrere però que des de la guerra d’Espanya era un territori vedat, d’alguna manera proscrit. Ara contempla satisfet, en eixir de les oficines del port, els edificis de colors tan càlids escalonant-se cap a la mar, les persianes verdes obertes o mig obertes ací i allà, o certa nobilitat que pareix impregnar quasi tot, mentres sent una lleu frescor que s’agraïx en estos dies d’agost i que pareix baixar dels últims contraforts dels Alps, no massa llunyans. Sap que tot això, i els canvis que ha detectat en la ciutat, molt prompte seran carn fresca per a la seua escriptura, per a la grafomania que porta dins i a la qual mai renunciarà.

Dos dies després, ja de tornada, una tempesta els obligarà a buscar refugi en la costa francesa. Una inspecció de la gendarmeria descobrirà el material destinat a la venda heterodoxa, requisarà tota la càrrega, i els tripulants i el Mestral tornaran a casa sense diners ni mercaderies, i amb alguna citació judicial que es perdrà entre duanes i requeriments mai atesos. Per a l’escriptor serà el debut i l’acomiadament en les arts dubtoses del contraban, i la confirmació de la vida assossegada com la millor de les vides. Tot això aplegarà, però de moment, en este 9 d’agost de 1947, Josep Pla ni tan sols ho intuïx mentres contempla, satisfet i rememoratiu, Gènova.

Foto: El Mestral en les drassanes de L’Escala © Arxiu Frank Keerl

Toni Sabater (València, 1969) és advocat, editor, crític literari i autor dels llibres Dies (2013), Ciutat de campanars (2016), Insistències en la llum (2018), Als peus de la lletra (2021) i Els dies inquiets (2024).

Et pot interessar

Prenc nota

Prenc nota

De les notes a Macbeth, passant per Ann Burton, Liszt, Octavio Paz i la timidesa arbòria