L’escriptori Pilar Quintana, de Cali, un “autora fonamental de la literatura llatinoamericana actual, ha presentat en la llibreria Ramon Llull de València el seu darrer thriller psicològic, Noche negra (Alfaguara. 2025). No està cansada, tot i portar tot el dia de presentació i promoció d’esta “novel·la inquietant, que no et deixa tranquil”. Apura els gels i la llima del seu got mentres xarrem distesos i entretinguts sobre maternitat, violència, selva o l’estil Gòtic Tropical.

Sis novel·les i un llibre de contes conformen la teua bibliografia. En quin gènere et sents més còmoda? També he escrit dos assajos. Porte cinc anys treballant en un projecte que es diu la Biblioteca de Escritoras Colombianas i he escrit dos assajos sobre literatura feta per dones a Colòmbia. Jo soc una novel·lista a la qual de tant en tant li ataca algun conte i llavors l’escriu.

Quina és la teua funció en la Biblioteca de Escritoras Colombianas? Soc la coordinadora editorial del projecte, tinc al meu càrrec tres editores. Muntàrem una xicoteta editorial, adscrita al Ministeri de Cultura de Colòmbia, per a recuperar les veus de les grans escriptores oblidades. En el col·legi, a Colòmbia, fins ara no llegíem cap autora colombiana clàssica, i en la Universitat, de tant en tant, alguna professora entusiasta posava a llegir els seus estudiants una autora, però no molt més. Llavors decidírem portar estes veus femenines a l’esfera pública.

Creus que este tipus de projectes hauria d’extrapolar-se a altres països, com la mateixa Espanya? Jo crec que sí, és necessari fer una revisió del cànon, no per a tombar el cànon que hi ha, sinó per a completar el cànon incomplet. Jo havia llegit a l’escola dotze autors clàssics colombians, cap dona; ara que he llegit les dones sent que tinc un poc més complet el cànon i que tinc un panorama més complet de la literatura colombiana. I això és extraordinari!

Quina recomanació donaries per a començar esta iniciativa? El nostre projecte depén del Ministeri de Cultura, amb diners públics, és un projecte de gran envergadura i no puc prendre les decisions sola, i per a això formem un comité d’assessores: editores, acadèmiques, gestores culturals, escriptores, bibliotecàries… Gent que havia llegit i s’especialitzava en literatura colombiana feta per dones, i amb elles construïm en consens quines són les urgències i què ha de ser el projecte. La determinació més important que prenguérem és que no era moment per a curar les autores actuals, ja que el mercat i les grans editorials s’encarreguen d’això, els donen el seu lloc. Ja vorem si en cinquanta anys en necessari revisar, però detectàrem que teníem urgència a fer el rescat i la visibilització d’escriptores del passat. És un projecte, a més, que inclou autores de totes les èpoques, de totes les procedències dins de Colòmbia, de dones excloses, discapacitades, indígenes, negres, etc. Així sabem què es va escriure en la Selva Amazònica, els Llanos Orientales o les illes del Carib on la llengua materna no és l’espanyol, sinó el crioll. És una revisió del cànon molt interessant. El segon lliurament d’esta iniciativa reunix 10 antologies, que inclouen fins a 96 autores.

Quin balanç fas en l’actualitat de les dones en el panorama literari? Estem en un boom de l’escriptura feta per dones i això ja ha passat abans, en els 90 quan hi hagué també una explosió d’autores. I crec que té a vore amb el mercat, el mitjà editorial… D’altra banda, em preocupa una miqueta que eixim unes autores llatinoamericanes a posar sobre la taula temes com la maternitat, la violència, la foscor, el terror o el gòtic, i de seguida n’hi ha moltes altres que es llancen al mateix, no se si perquè els naix naturalment o perquè ho fan per moda o tendència. Em preocupa que el panorama editorial vullga encasellar-nos en unes etiquetes que estan de moda, a voltes sense atendre al contingut de les obres. Quin lloc ocupa ací l’escriptora?

Passant a la teua última novel·la, seria correcte qualificar Nit negra de thriller psicològic? Jo crec que sí, que està bé. És una novel·la i fa por. També m’atreviria a penjar-li una altra etiqueta: gòtic tropical, que és un gènere que a penes hem vingut a posar-li nom, però que s’ha cultivat a Cali de sempre. Segons conta Fernando Quirós en un llibre, estaven conversant l’escriptor colombià Álvaro Mutis i Buñuel sobre el gòtic i Buñuel deia que el gòtic era de clima fred, que era europeu perquè necessitava un castell i terra freda. I Mutis li va dir: ‘Jo no ho crec, dona’m quinze dies’. I als quinze dies va arribar amb un conte titulat “La mansión de Araucaima”, que és gòtic tropical o ‘gòtic de terra calenta’. I en ho haver castells en el Tròpic, transcorre en una hisenda cafetera, però tot amb una aura de misteri, com en el gòtic.

Com naix la idea de ‘Noche negra’? Vaig viure 9 anys en el Pacífic colombià en una cabanya de fusta que vaig construir amb el meu aleshores marit, que era irlandés. La novel·la és ficció, però s’alimenta d’eixa experiència i hi hagué una època en què el meu marit hagué d’anar-se’n perquè li feren una cirurgia i em quedí tres mesos sola en la meua casa de la selva. En eixe moment no tenia la sensació de passar por, però clar que vaig passar por! Tanta que hagué de fer una novel·la per a conjurar-la.

Quin ha sigut la teua part favorita del procés de creació del llibre? Sempre el meu procés favorit, és la planeación, i després, quan ja tinc un esborrany, la reescriptura. El que més odie, en canvi, és escriure la novel·la. És un treball ardu que és com córrer la marató. El pretreball és entrenar per a la marató i el treball post és com revisar la marató en un vídeo. M’agrada haver escrit, però escriure…

Què trobaran els lectors i lectores en Noche negra? Trobaran les pors de la protagonista, Rosa, però espere que també els d’ells. M’agrada pensar que és una novel·la inquietant, que no et deixa tranquil.

Com et prens ser qualifica “una de les autores fonamentals de la literatura llatinoamericana actual”? Hi ha un grup d’autores de la meua generació que parlem sobre maternitat, violència i selva. Crec que La Perra (Alfaguara, 2018) i altres novel·les semblants van mostrar un nou camí de la literatura llatinoamericana. Ara tenim literatura selvàtica protagonitzada per dones i escrita per dones, hi ha alguna cosa que hem fet que és nou. Crec que eixa moda de violència-maternitat-selva-naturalesa-terror ve perquè unes escriptores de la meua generació començàrem a escriure així d’una manera natural.

Quins són els teus pròxims projectes? Estic treballant en nous contes. Uns que són de l’univers narratiu entorn de La Perra, i altres en llocs allunyats i salvatges. Em concentraré en ells fins a acabar-los.