Alberto Soler, psicòleg, divulgador i autor de diversos títols centrats en la infància i la criança, ha tornat a les llibreries amb Hoy jugamos todos (Penguin, 2025), un llibre escrit a quatre mans al costat de Concepción Roger, directora del centre on els dos treballen -la seua companya de vida i Conchín durant la resta de l’entrevista- i il·lustrat per Nerea Vicente.

Amb esta obra, els autors busquen plantar una llavor per a abordar l’assetjament escolar des d’una perspectiva col·lectiva, empàtica i transformadora. Xarrem amb ell sobre escriptura, infància, bullying i la importància dels espectadors en estes dinàmiques.

Soler ens advertix que no és un manual d’instruccions, sinó que és més “un recordatori de com d’important és el paper de cadascú per a evitar estes situacions”. I afig durant la conversa: “Vivim en una societat individualista on no eduquem per a ajudar, sinó per a destacar, i això és un gran error”.

Com vas començar en el món de l’escriptura? Per camins molt diversos. Sempre m’ha agradat molt escriure, i moltes vegades els temes que tractem en consulta o en el blog es traslladen ací, a l’escriptura. És una manera de continuar comunicant.

I com naix la idea d’este llibre? Treballem molt amb la infància i les famílies en el nostre centre, i tractem molts casos relacionats amb l’assetjament escolar. Veiem que a moltes famílies els falten recursos per a manejar estes situacions. Alguna cosa que ens àreix clau –i que sovint es passa per alt– és el grup d’espectadors, els xiquets i xiquetes que observen el que passa.

Quin ha sigut la teua part favorita del procés de creació? La part més xula és quan tinc la idea i isc a córrer. Mentres córrec pense com transmetre-la, com convertir-la en un conte perquè el missatge arribe. D’ací naix un primer esbós que Conchín i jo desenrotllem junts, posant-nos sempre en el lloc de qui el llegirà.

I la més difícil? Simplificar el missatge. Agafar una cosa tan complexa com l’assetjament i transformar-lo en una història comprensible, sense perdre l’essència, és un repte enorme.

Com és l’experiència d’escriure a quatre mans? Per a mi és l’única forma possible. Conchín i jo som coautors de tot el que fem. Ens complementem completament, tant a nivell personal com professional.

Què trobaran els lectors i lectores en ‘Hoy jugamos todos’? Una història que divertix i fa ressonar situacions del dia a dia. Volem que este conte siga una llavor, una història que active ressorts quan es llija a casa o en classe.

Amb quina sensació esperes que la gent es quede en acabar el llibre? Amb una sensació d’optimisme i força. No oferim ferramentes per a que al meu fill no li facen bullying, sinó recursos per a fomentar la convivència i l’empatia en tots els xiquets.

A quin perfil de xiquets creus que beneficiaria més? A la víctima o a l’agressor? A totes les xiquetes i els xiquets. No ens dirigim a víctimes o agressors, sinó al grup diferencial: els que observen i poden decidir actuar.

Com a psicòleg, com d’important és que els xiquets aprenguen a posar límits i usar la seua veu? És vital. Però no podem oblidar ensenyar empatia. Vivim en una societat individualista on no eduquem per a ajudar, sinó per a destacar, i això és un gran error.

El bullying està lligat a la soledat? No sempre de manera directa, però sí: la víctima sol sentir-se sola i moltes vegades l’agressor també. No ho justifica, però ens ajuda a entendre que el comportament violent no apareix del no-res.

I quin paper juga el grup en tot això? És fonamental. Igual que en la vida adulta, si aprenem a denunciar les injustícies, podem tallar d’arrel eixes situacions.

Com s’aborden estes situacions des dels centres educatius? Els mestres ho fan molt bé, amb les ferramentes que tenen. Però des de les institucions educatives sovint, no s’actua com deuria. Hi ha protocols molt bons, però no sempre s’activen. Falta valentia.

Quin impacte tenen les xarxes socials en el bullying? Enorme. Abans l’assetjament quedava dins de les parets del col·legi, ara no hi ha descans. Les xarxes amplifiquen el mal i és essencial que les escoles ensenyen un bon ús de les tecnologies.

Es podria considerar este llibre un manual d’actuació davant l’assetjament escolar? No és un manual, és més un Pepito Grillo. Un recordatori de l’important que és el paper de cada un per a evitar estes situacions.

Quin seria el perfil ideal per a regalar o recomanar este llibre? Pensem molt en l’escena de llegir-ho a la nit, en família. També l’imaginem en contextos escolars, com una lectura d’aula o en tutoria. Funciona en els dos espais.

Finalment, com explicaries breument el concepte de ‘Herois en espera’? És un terme del psicòleg Philip Zimbardo. Parla de com cada persona pot evitar una injustícia. Tots podem ser herois, només necessitem activar-nos.