Què pensava realment Jaume I de son pare, Pere el Catòlic? Per què va canviar d’idea sobre el lloc on volia ser soterrat? Fins a quin punt podem creure tot el que conta en el Llibre dels fets? Què va decidir silenciar i què va transformar per a construir la imatge que volia deixar a la posteritat? Són algunes de les qüestions que Stefano Maria Cingolani abordarà este dissabte 3 d’octubre, a les 19:00 hores, a l’almàssera del Monestir de Santa Maria de la Valldigna, en la conferència «Tot el que no sabíeu de Jaume I», dins del cicle Història Medieval del Monestir de la Valldigna de 2026.
El títol no és casual, ja que Cingolani és un dels investigadors que més profundament ha estudiat en les darreres dècades tant la figura del Conqueridor com la manera en què ell mateix va construir el relat de la seua vida. Nascut a Roma en 1956 i doctor en Filologia Romànica per la Universitat La Sapienza, ha exercit la docència i la investigació a la Universitat Tor Vergata de Roma i ha sigut professor visitant a les universitats de Barcelona i Pompeu Fabra. La seua trajectòria s’ha centrat especialment en la literatura, la historiografia i la història política de la Corona d’Aragó medieval, amb una atenció particular a les cròniques i als mecanismes de construcció i legitimació del poder.
Entre la seua extensa producció destaquen estudis sobre Bernat Metge, Joan Roís de Corella, Ramon Muntaner o Pere el Gran, així com La memòria dels reis. Les quatre grans cròniques i, sobretot per al tema de dissabte, Jaume I. Història i mite d’un rei, publicada en 2007. En esta biografia, Cingolani va sotmetre el Llibre dels fets a una lectura crítica, contrastant el relat del monarca amb altres fonts per a distingir entre els esdeveniments històrics i la imatge que Jaume I va voler projectar d’ell mateix.
Precisament eixa mirada permetrà que la conferència s’endinse en aspectes molt poc coneguts del rei, més enllà de les grans conquestes de Mallorca i València. Cingolani parlarà del Jaume I familiar i íntim, de les seues relacions personals, dels seus silencis, contradiccions i estratègies narratives, i de la manera en què el monarca va contribuir decisivament a crear la seua pròpia posteritat. Una especialització que l’investigador ha desenvolupat durant més de vint-i-cinc anys: ja l’any 2000 publicava un estudi sobre les estratègies comunicatives del Llibre dels fets, abans de dedicar al rei la seua extensa biografia.
La sessió tindrà, a més, un començament singular. Abans de la conferència pròpiament dita, Cingolani protagonitzarà un breu diàleg ficcionat amb Jaume I, interpretat per l’historiador Vicent Baydal. El punt de partida serà un encontre impossible entre el medievalista i el Conqueridor, que apareix repassant el pròleg del seu Llibre dels fets perquè està pensant a preparar-ne una «segona edició». A partir d’ací, l’historiador aprofitarà l’ocasió per a preguntar-li directament per algunes de les qüestions que les fonts han deixat sense resposta. El joc entre l’investigador i el personatge històric servirà, per tant, com a porta d’entrada a la qüestió central de la vesprada: descobrir l’home que hi havia darrere del mite i tot allò que el mateix Jaume I no ens va voler contar.
La conferència forma part del programa Història Medieval del Monestir de la Valldigna 2026, impulsat pel Grup Harca, la Mancomunitat de la Valldigna i la Generalitat Valenciana, i tindrà lloc dissabte 3 d’octubre, a les 19:00 hores, a l’almàssera del mateix monestir.
