La ciutat de València va acollir dilluns la cerimònia de lliurament de la quarta edició dels Premis al Mèrit Cultural Ciutat de València, una cita que, en la Llonja de la Seda, va situar en el centre del debat públic el paper essencial de la cultura com a eix de cohesió social i identitat col·lectiva. Els guardons, de caràcter honorífic, van ser atorgats a figures clau de diferents disciplines creatives: el xef Ricard Camarena, la directora i actriu Magüi Mira, la dissenyadora de moda Isabel Sanchis i la compositora i pedagoga Ángeles López Artiga.
L’acte va estar presidit per l’alcaldessa de València, María José Català, qui va destacar que els premis no només reconeixen trajectòries individuals d’excel·lència sinó que també són “un gest de compromís amb el futur cultural de la ciutat”. Català va subratllar que València necessita pausar les urgències quotidianes per a visibilitzar el talent que impulsa la ciutat més enllà del local cap a l’àmbit nacional i internacional.
Durant la cerimònia, Ricard Camarena va fer una lectura antropològica de la cultura i va reivindicar la gastronomia com un “llenguatge cultural col·lectiu”, entesa com a territori, memòria, tècnica, hospitalitat i identitat. Va subratllar la necessitat de no limitar-se a conservar les tradicions, sinó d’acompanyar-les en la seua evolució.
Per la seua banda, Isabel Sanchis va posar en valor la moda com a forma d’art que conjumina artesania i indústria. Va agrair el guardó recordant els seus inicis i va fer un reconeixement als oficis invisibles que fan possible el seu treball: modistes, sastres, figurinistes i orfebres, entre altres. Va reivindicar que la moda “genera treball, cultura i emoció” i acompanya moments vitals de les persones.
La compositora i pedagoga Ángeles López Artiga va destacar el valor d’un reconeixement rebut “a casa”, i va recordar el seu doble vessant de creadora i docent. Va defensar la música com a aliment espiritual, capaç de transformar l’ànima i elevar l’experiència quotidiana cap a l’àmbit reflexiu i emocional.
Finalment, Magüi Mira va tancar l’acte amb un discurs carregat de memòria i afecte per la seua ciutat. Va definir València com a “oxigen, llum i bellesa” i va reivindicar l’art com a forma de resistència, una manera de seguir avançant des de l’emoció i el pensament. Va dedicar el premi “a totes les dones valencianes” i va reafirmar la relació profunda entre artista, comunitat i territori.
