La Universitat de València ha inaugurat, en el recentment inaugurat Espai Vives, l’exposició Habilitar el Vives. Memòria d’un espai universitari, una mostra que planteja la recuperació de la història i la memòria de l’edifici de Javier Goerlich, actualment Espai Vives, una icona de l’arquitectura racionalista valenciana, que està reconegut com a Bé d’Interés Local; la vida dels seus residents i les activitats culturals a partir de documents audiovisuals rescatats d’arxius institucionals i àlbums familiars.

El comissari de l’exposició Paco de la Torre ha explicat que s’estructura en tres seccions, en les quals es mostren una gran quantitat de cartells, invitacions, fotografies i vídeos dels recitals de poesia, projeccions de cinema o concerts de música clàssica, rock, pop o electrònica celebrats al recinte. També s’hi inclou una selecció de plànols dels projectes arquitectònics, documentació històrica original, objectes de disseny i la maqueta de l’edifici.

En la primera secció, dedicada a l’edifici ‘Icona racionalista’, s’aborda el seu valor arquitectònic en el context històric de la ciutat de València. L’edifici, projectat per Javier Goerlich, va formar part d’un projecte urbanístic de primer nivell en la primera mitat del segle XX: la Ciutat Universitària, que va ajudar a estendre la urbanització de la capital valenciana cap a llevant, seguint el Passeig València al Mar, i va contribuir a conformar un barri de funcions directives sense el qual és difícil entendre l’estructura funcional actual de la ciutat.

En concret, durant la Segona República, la Universitat de València va decidir crear una Residència d’Estudiants, concebuda com la que havia fundat a Madrid la Junta per a Ampliació d’Estudis seguint les idees de la Institució Lliure d’Ensenyament. Però la sublevació contra la República va deixar en suspens el projecte i la victòria franquista en la Guerra Civil va comportar la substitució del model republicà pel model tradicional de Col·legi Major en què enquadrar els estudiants universitaris. L’arquitecte Javier Goerlich va ser l’encarregat d’elaborar un projecte d’edifici per a albergar tant la idea inicial republicana, presentada en 1935, com els que li van succeir, que, responent a les idees dels vencedors, van conduir a la inauguració en 1954 del Col·legi Major Lluís Vives de la Universitat de València en l’ala dreta, i, uns anys després, del Col·legi Major Alejandro Salazar del Sindicat Espanyol Universitari en l’ala esquerra.

Així les coses, en la primera secció de l’exposició s’inclou l’aquarel·la original de 1945 juntament amb els plànols, on es troba el Projecte de Divisió de 1953 per a albergar els col·legis majors Alejandro Salazar i Lluís Vives. També s’exposen les plaques de vidre del primer reportatge fotogràfic realitzat a l’edifici cap a l’any 1954, juntament amb una selecció de fotografies d’autors com Luis Vidal, Juan Peiró o Mayte Piera.

En la segona secció, ‘Habitar el Vives’, s’apleguen històries dels col·legials, treballadors i de la gent que habitava aquest espai tan singular, ‘la Comunitat Universitària’. S’hi inclouen centenars de fotografies procedents d’àlbums familiars i records personals, com els botons de plata i or que atorgava el Col·legi, juntament amb els seus primers estatuts democràtics o el primer número de la revista ‘Vivir el Vives’. Finalment, la tercera secció se centra a destacar el compromís amb la cultura i la societat que sempre va tindre aquesta institució. Des de l’arribada de la democràcia, en els anys 80 es produïx una obertura del col·legi a la societat amb l’organització de jornades temàtiques i activitats culturals en el marc de la Transició, i pel col·legi van passar personalitats com José Luis Aranguren, Manuel Boix, Joan Lerma… De fet, amb l’obertura de l’Auditori en l’antiga Capella en 1999 s’inicia un període de gran activitat centrada en la programació musical i els cicles de cinema, cosa que va fer que es convertira en un referent en l’àmbit valencià, amb actuacions de grups com Antony and the Johnsons, La Habitación Roja o Arthur Caravan.

L’exposició, que es podrà visitar fins al pròxim 10 de juliol, està organitzada pel Centre Cultural La Nau i el Vicerectorat de Cultura i Societat de la Universitat de València i compta amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana i el TAU (Taller d’Audiovisuals de la Universitat de València).