L’historiador valencià Miquel Faus Faus, natural de Ròtova, a la Safor, ha estat distingit amb el XXVI Premi Medievalismo, corresponent a l’any 2025, un dels guardons més prestigiosos de l’Estat espanyol destinats a reconéixer la investigació dels jóvens especialistes en història medieval. El premi, convocat per la Sociedad Española de Estudios Medievales (SEEM) entre els seus socis menors de 30 anys, reconeix en esta ocasió una investigació centrada en el món artesanal de la València baixmedieval. En concret, el treball premiat du per títol “Historia de éxito y fracaso en la espadería valenciana: los casos de Pere Liminyana y Nicolau Angelats (siglos XIV y XV)”. Faus hi analitza, a través dels casos particulars de dos artesans, les trajectòries professionals i socials vinculades a l’ofici dels espasers a la València dels darrers segles de l’edat mitjana, una activitat especialitzada que formava part del dens i diversificat teixit productiu de la ciutat.
La decisió va ser adoptada per unanimitat per un jurat format per Ágata Ortega Cera, Anna Peirats Navarro, Cristina Moya García i Javier López Ríder. La concessió del premi suposa un reconeixement destacat per a Faus dins de l’àmbit del medievalisme acadèmic, atés que el guardó de la SEEM està específicament orientat a impulsar i donar visibilitat a les noves generacions d’investigadors. El resultat té, a més, una significació especial per a la historiografia valenciana. És el segon any consecutiu que el Premi Medievalismo recau en un historiador valencià, després que el guanyara Albert Barber el curs passat, una circumstància que posa de manifest el bon moment que travessen els estudis sobre l’edat mitjana desenvolupats des del territori valencià i la creixent projecció dels seus investigadors més jóvens.
Al mateix temps, reconeix indirectament les enormes possibilitats que continuen oferint els arxius valencians, amb uns fons documentals medievals d’una riquesa excepcional. Protocols notarials, documentació judicial, registres municipals i altres sèries permeten reconstruir amb gran detall qüestions econòmiques, socials i professionals com les abordades en la investigació de Miquel Faus. Així, el nou reconeixement reforça la presència de la historiografia valenciana en el medievalisme estatal, alhora que posa el focus sobre línies d’investigació que, a partir de les fonts conservades als arxius del país, permeten aprofundir en el coneixement de la societat valenciana dels segles XIV i XV. En el cas de Faus, a través de dos espasers, Pere Liminyana i Nicolau Angelats, i de les històries d’èxit i fracàs que deixaren escrites, segles després, en la documentació.
