L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha presentat la restauració integral del tram de la muralla medieval que es conserva en les dependències del museu i els treballs d’intervenció que s’han escomés a la Sala Pinazo per a millorar l’accessibilitat, actualitzar la il·luminació i millorar la visibilitat de les obres d’art. “És la primera vegada que es du a terme una rehabilitació integral de la muralla des que es va inaugurar l’IVAM l’any 1989”, ha destacat Sonia Martínez, directora adjunta de l’IVAM, durant la presentació de la restauració en la qual ha estat acompanyada per Sergio Estruch i Laura Mantecón, d’El Fabricante de Espheras, l’equip d’arquitectes coordinadors del projecte, i pels arqueòlegs José Ferrandis i Antonio Sáez.
La intervenció arquitectònica i arqueològica ha permés llançar llum sobre la construcció de la muralla defensiva de València, especialment pel que fa al tram construït en el segle XIV, del qual es conserva a l’IVAM una part d’uns 80 metres de llarg, emfatitzant i destacant les tècniques constructives de forats de la bastida i altres forats que travessaven el mur, per a una correcta lectura històrico-constructiva.
L’arqueòleg José Ferrandis ha detallat les tres etapes dels treballs que van començar “amb una excavació inèdita en la rampa d’accés a la sala on han aflorat fragments de ceràmica taifa del segle XI, així com restes arquitectòniques dels edificis que es van construir en l’espai que va deixar la muralla després del seu enderrocament en el segle XIX, com ara paviments, pilars o murs”. En una segona fase es va fer una excavació intramurs. “Fins ara les úniques investigacions sobre la muralla van ser realitzades coincidint amb la construcció de l’IVAM entre 1985 i 1987, i es van fer únicament de manera parcial i extramurs”, ha explicat Ferrandis. L’última etapa va consistir en la neteja de la totalitat del mur, eliminant elements impropis, restaurant els elements que presentaven un estat deficitari de conservació, al mateix temps que s’han fet puntuals reconstruccions d’elements perduts i en mal estat per a la seua posada en valor.
Així mateix, s’han emfatitzat les tècniques constructives de la muralla, traent a la llum la fonamentació en l’extrem nord i marcant en la secció annexa la seua manera de construir. Finalment, s’ha realitzat una il·luminació específica per a ressaltar estos elements. Així, els treballs d’intervenció a la sala, que allotjarà una nova exposició sobre Ignasi Pinazo el pròxim 25 d’abril, han permés millorar la seua accessibilitat, tant des de l’exterior com des de l’interior. S’ha eliminat el mur exterior, s’ha ampliat la rampa i s’ha obert una gran finestra arqueològica en la façana per a permetre la visibilitat de la muralla des de fora.
Finalment, dins de la sala s’ha recuperat la circularitat en el recorregut expositiu, millorant també l’evacuació de la sala i s’han actualitzat les instal·lacions d’il·luminació i climatització per a millorar les condicions de conservació i visibilitat de les obres exposades. “En el tram final s’ha canviat el paviment per a marcar la petjada de l’expansió de la muralla”, ha indicat Laura Mantecón.
