La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació i l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) estan avaluant les obres escultòriques d’art emmagatzemades en les naus de la Generalitat a Riba-roja que han patit els efectes de la Barrancada, per a determinar el seu estat i nivell de danys i procedir a la seua restauració si cal. Els magatzems estan situats en el polígon industrial l’Oliveral d’esta localitat, una de les zones més afectades pel fort temporal que va assotar les comarques valencianes i que allotgen al voltant de 170 obres de la Col·lecció d’Art Contemporani de la Generalitat; un total de 128 peces de l’IVAM, majoritàriament escultures, així com un arxiu de paper amb catàlegs i altres publicacions relacionades amb l’àrea de Cultura.
Després de la primera avaluació, les obres d’art contingudes en estos magatzems no presenten danys greus o irreparables. La Conselleria ha creat una comissió de tècnics amb la finalitat de supervisar les actuacions, i així garantir la seguretat de les obres d’art. D’esta manera, s’inicia la tercera fase del pla de protecció davant emergències de la col·lecció del museu emmagatzemada en la nau de Riba-roja de Túria. El pla es va activar el passat 1 de novembre -una vegada l’UME va autoritzar el pas a les instal·lacions- amb l’objectiu d’evitar o reduir el possible mal causat sobre les obres custodiades.
Respecte a les obres de l’IVAM emmagatzemades a Riba-roja és a penes el 0,7% de la col·lecció del museu, que inclou al voltant de 14.000 obres d’art. Esta nau allotja, en la seua majoria, escultures de mitjà i gran format de materials resilients com l’acer patinable, l’alumini o el fibrociment que permeten la seua conservació preventiva en nivells d’humitat relativa menys exigents que en el cas d’altres materials, com el paper. De fet, la inspecció de les primeres obres d’art evacuades revela que les caixes de magatzematge han evitat danys greus o irreparables sobre les escultures, ja que les peces es conserven en embalatges de fusta dissenyats específicament per a protegir-les. A més, la mateixa obra d’art està resguardada dins de la caixa amb material d’amortiment com plàstic de bambolles, planxes d’espuma de polietilé o paper Kraft, i no s’emmagatzemen en contacte directe amb terra, sinó sobre estructures.
Després de la primera visita dels tècnics, feta el passat 1 de novembre, es va activar la primera fase del pla de protecció de col·leccions davant emergències. El pla preveu les intervencions necessàries en el moment en què irromp l’emergència, especialment si comporta l’evacuació de béns culturals, així com una pauta d’actuació immediata per a la seua recuperació. En concret, la primera fase va consistir en l’estudi de la situació de la nau i del seu entorn immediat i en la definició dels recursos humans i materials necessaris. Per a fer-ho es va crear un equip de treball format per tècnics del departament de registre, conservació i restauració que han treballat diàriament.
En una segona fase, a causa de la falta de subministrament elèctric en la zona, es va contractar un grup electrogen per a treballar in situ i procedir a la neteja del sòl que feia impracticable l’accés de maquinària específica. Esta faena es va prolongar durant una setmana. Finalment, després de diverses reunions de treball, es va establir l’operativa per a l’evacuació externa de les obres d’art, que va començar el divendres 8 de novembre, seguint un estudi de prioritats d’intervenció. Esta categorització es du a terme atenent factors com la seua ubicació física, característiques dels materials i possibles riscos de danys sobre l’obra. En una tercera fase, en paral·lel a l’evacuació, els tècnics estan realitzant informes tècnics de cadascuna de les peces per a avaluar els danys i escalar el volum d’intervenció necessari sobre les obres afectades.
