Si bé la parròquia de Sant Nicolau de la ciutat de València és la que sol ser coneguda com la “Capella Sixtina valenciana” pels seus exuberants frescos barrocs, l’ermita del santuari de la Mare de Déu de l’Avellà de Catí, en el cor de l’Alt Maestrat, no es queda arrere. No debades, és un tresor artístic que s’alça enmig de la naturalesa, envoltat de muntanyes i boscos d’alzines, a una altitud de 960 metres i amb un interior que enlluerna igualment per la riquesa dels seus frescos.
El conjunt del santuari inclou l’ermita, la casa de l’ermità i la font de l’Avellà. En concret, l’ermita, amb la seua façana blanca i senzilla, va ser construïda en el segle XVIII en el lloc d’una anterior del XVI, i és coneguda pels seus meravellosos frescos fets per Pasqual Mespletera, pintor de Sant Mateu. En les seues voltes i murs, els frescos no només representen escenes religioses, sinó que embolcallen el visitant en una atmosfera de misticisme i bellesa.
Cada racó d’esta xicoteta joia de l’art barroc és digne d’admirar. Les figures i colors vius dels frescos reflectixen una habilitat pictòrica que convertix l’ermita en un espai sagrat que, tot i la seua modesta façana, sorprén i emociona a tot aquell que entra. En eixir de l’ermita, l’entorn natural continua l’experiència de recolliment. El so de la font d’aigua minero-medicinal, que va ser declarada d’utilitat pública en 1928, i els dos xops centenaris que l’acovil·len, creen una atmosfera de calma. Esta font no només forma part de la tradició religiosa local, amb històries de miracles i llegendes, sinó que també és un símbol de les propietats curatives de l’aigua que des de fa segles ha atret a visitants de tota la contornada.
No debades, el balneari o casa de banys de l’Avellà és un lloc emblemàtic de descans i salut, situat en un entorn natural impressionant. La tradició conta que en el segle XVI una anciana malalta es va curar després de llavar-se en la font, un fet que va despertar la devoció popular i el naixement de la llegenda de la Mare de Déu de l’Avellà, amb propietats curatives i que va comportar la construcció de l’ermita en el seu honor. Així, des de fa segles les aigües de l’Avellà, que es consideren beneficioses per al tractament de malalties de la pell i del renyó, junt amb la tranquil·litat de l’entorn que envolta la font, han convertir el santuari en un punt de peregrinació per als qui busquen descans i sanació.