L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) dedicarà el seu programa Escriptora de l’Any 2027 a les autores valencianes de l’Edat Moderna, amb l’objectiu de donar a conéixer un patrimoni literari que durant molt de temps ha romàs en un segon pla. La iniciativa posarà el focus en textos escrits per dones dels segles XVI, XVII i XVIII, especialment en aquells que oferixen una mirada íntima i alternativa sobre la societat del moment, i prendrà com a principal punt de partida un dels conjunts documentals més valuosos conservats d’aquella època: l’epistolari entre Hipòlita Roís de Liori i la seua filla Estefania de Requesens.
La decisió de l’AVL pretén donar continuïtat a la primera edició de l’Escriptor de l’Any, celebrada el 2004 i dedicada als autors valencians de l’Edat Moderna, però ara amb una perspectiva centrada en les dones. La institució destaca que les investigadores M. Ángeles Herrero Herrero i Verònica Zaragoza Gómez han contribuït decisivament, en les darreres dècades, a revisar el paper de les dones en la cultura dels segles XVI, XVII i XVIII. Els seus estudis han recuperat textos religiosos, espirituals, autobiogràfics, lírics i documentals que permeten reconstruir una visió femenina del món, sovint absent dels relats oficials. Les dos investigadores exerciran de comissàries i assessores externes del projecte, impulsat per una comissió integrada per M. Àngels Francés, Àngels Gregori, Susanna Lliberós i Carme Manuel.
El nucli de la commemoració serà l’epistolari d’Hipòlita Roís de Liori (1479-1546) i Estefania de Requesens (c. 1504-1549), considerat una peça excepcional perquè són molt escasses les correspondències femenines conservades d’aquell període. Hipòlita, nascuda a València i membre d’un destacat llinatge nobiliari, es casà amb Lluís de Requesens, governador general de Catalunya i comte de Palamós, i acabà instal·lant-se al Principat de Catalunya. Després de la mort del seu marit assumí la gestió del patrimoni familiar, una responsabilitat que queda reflectida en les nombroses cartes que començà a redactar des de 1517. Entre 1533 i 1538, durant una estada a València, escrigué bona part de les cartes en valencià que hui formen el gruix de la seua correspondència amb Estefania i amb altres figures destacades del moment, com Pere Antoni Beuter o Benet Honorat Joan.
L’interés d’este epistolari transcendix el seu valor lingüístic. Les cartes revelen aspectes de la vida quotidiana, de l’administració dels patrimonis familiars, de les relacions socials, dels matrimonis, de la salut, de la política i de les preocupacions personals de dos dones nobles del segle XVI. Per això, els especialistes les consideren una font privilegiada per a entendre la realitat femenina de l’època. A més, els treballs desenvolupats des de finals del segle XX, especialment a partir de l’edició crítica i dels estudis impulsats per historiadores i filòlogues, han convertit esta correspondència en un referent internacional per a l’estudi de l’escriptura femenina en la Corona d’Aragó. L’AVL destaca precisament que, davant la desaparició o la manca de localització de la major part dels epistolaris femenins del període, la correspondència entre Hipòlita i Estefania constituïx un testimoni excepcional per reconstruir la veu de les dones en l’Edat Moderna.
.
Tanmateix, la commemoració no es limitarà a estes dos figures. L’Acadèmia vol aprofitar l’Any de l’Escriptora per donar visibilitat a altres autores valencianes que també escrigueren en la seua llengua, malgrat les limitacions socials que patien. Entre elles destaca Àngela Almenar i Monfort, fundadora del Col·legi de l’Assumpció de la Verge, conegut com el de Na Monforta, a València. A més d’impulsar aquella institució educativa, redactà les Constitucions que havien de regir-ne el funcionament, impreses el 1561 al prestigiós taller dels Mey, dirigit aleshores per la impressora Jerònima Galés, amb qui mantingué una estreta relació.
També hi ocuparà un lloc destacat Laura Barberà i Rosas, religiosa del convent de dominiques de Betlem de València, que deixà composicions poètiques de temàtica religiosa en valencià. Al seu costat apareix Narcisa Torres, coneguda també com Rosa Trincares, autora de poemes dedicats a Carles Ros el 1732, que participà així en la defensa literària del valencià en plena Il·lustració. Igualment, l’AVL vol reivindicar el paper exercit per les dones de la família Borja, especialment en els àmbits del poder polític i eclesiàstic, com a protagonistes d’un context històric en què la presència femenina en la documentació escrita continua sent molt menys visible que la masculina.
Amb esta iniciativa, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua pretén ampliar el coneixement sobre un conjunt d’autores que, des de l’esfera privada, conventual o familiar, deixaren constància escrita de les seues experiències i contribuïren a preservar el valencià en una etapa clau de la seua història. L’epistolari d’Hipòlita Roís de Liori i Estefania de Requesens serà només el punt de partida d’un projecte que aspira a traure a la llum altres testimonis femenins encara poc coneguts, recuperant unes veus que durant segles han quedat al marge del cànon literari i de la memòria cultural valenciana.
